L’ objectiu bàsic i fonamental de la protecció passiva contra incendis és millorar les condicions de treball per elevar el nivell de protecció de la Seguretat i la salut dels treballadors.
LA PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA INCENDIS
Per complir amb objectius plantejats anteriorment cal tenir en compte:
- Establir i definir requisits i condicions a complir davant la situació creada per un incendi.
- Definir l’ àmbit en què cal actuar.
- Analitzar els riscos d’ incendi inherents a cada establiment per conèixer-los i poder definir com prevenir-los.
- Considerar les mesures de protecció contra Incendis que cal implementar.
- Conèixer la reglamentació aplicable en cada cas.
LES CONDICIONS DE LA PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA INCENDIS.
Cal establir i definir les condicions a complir perquè els espais puguin fer front a qualsevol incendi:
1r. Cal prevenir que s’ iniciï, mitjançant el disseny dels edificis, la separació entre ells, els seus continguts de mobiliari i decoració i els components dels sistemes de procés.
2n. Davant la circumstància que s’ iniciï, s’ han d’ adoptar les mesures idònies per donar una resposta adequada, tenint en compte que:
-No es pot permetre la seva propagació, tant per la disposició
dels riscos, com per aconseguir el seu confinament.
-Instal·lar les instal·lacions de detecció i extinció que facilitin l’extinció.
La Protecció Activa és la que actua quan l’incendi ja s’ha declarat. Precisa de manteniment per assegurar-nos que estigui en condicions quan la necessitem. Com a exemples de sistemes de protecció en el control i extinció d’un incendi tenim la detecció, extinció, sistemes d’alarma
PROTECCIÓ PASSIVA O ESTRUCTURAL.
De conformitat amb la configuració, ubicació i nivell de risc existent en l’ activitat, la construcció de l’ edifici garantirà la seva PROTECCIÓ PASSIVA mitjançant:
- Adoptar la correcta sectorització tant de l’ interior de l’ edifici, com respecte als edificis veïns.
- Elegir els materials constructius la reacció dels quals al foc sigui més adequada.
- Estudiar l’ estabilitat al foc dels elements estructurals.
- Considerar la resistència al foc dels elements constructius de tancament.
- Garantir l’ evacuació del personal i salvar vides.
- Evitar la inoperativitat de l’ establiment.
- Diferents àrees que permeten el pas del fum o el foc en una construcció:
- Juntes sense segellar.
- Passis de safates de cables sense segellar.
- Passis de tubs i conductes sense segellar.
- Portes i finestres.
QUAN ÉS CORRECTE APLICAR PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA INCENDIS?
LA PROTECCIÓ PASSIVA CONTRA INCENDIS
La instal·lació de canonades, l’emplaçament de conductes i la construcció de juntes de dilatació s’han d’executar de manera que s’impedeixi el pas del foc d’un ambient a un altre.
En el context de l’ anomenada Teoria de l’ extinció d’ incendis, l’ addició d’ inhibidors químics als materials combustibles és un mètode que millora el seu comportament davant el foc, dificultant la seva ignició o impedint-la en forma completa si el foc és petit.
L’ existència d’ un material retardant de flama retarda la combustió, no és cert que transformi un material combustible en un altre incombustible. De fet, una gran quantitat de flux calòric –incendi de proporcions – anul·la l’efecte.
DEFINICIONS.
Els tres termes més usats són els següents:
-MATERIAL IGNÍFUG és aquell que posseeix o proporciona índexs d’inflamabilitat i propagació relativament baixos.
-RETARDADORS DE FLAMA, són materials que han estat sotmesos a un tractament químic, per motiu del qual no s’inflamen amb facilitat ni la flama es propaga ràpidament quan estan sotmesos a focs petits o moderats.
-MATERIAL RESISTENT AL FOC és aquell que sotmès a un assaig d’incendi durant un període determinat (expressat en minuts), manté la seva capacitat resistent o funcional. S’ aplica preferentment als materials constructius.
Segons l’ anterior, s’ ha definit un material retardant com aquell l’ objectiu del qual és reduir la inflamabilitat dels materials als quals és aplicat o tractat.
O també, com el defineix la Norma IRAM 3900-1: Es defineix com a retardador de flama al producte agregat o tractament aplicat a un material per suprimir, disminuir, retardar significativament la propagació de les flames o per augmentar la temperatura d’ ignició.
El decret 351/79 estableix que la resistència al foc d’un material (RF) és la propietat que es correspon amb el temps expressat en minuts durant un assaig d’incendi, després del qual l’element assajat perd la seva capacitat resistent o funcional. La ignició dels plàstics, tèxtil o fusta no passa en la seva massa sòlida sinó en la fase gasosa, situada sobre el sòlid del material. La flama s’alimenta pels gasos generats després de la descomposició de l’element, i aquest al seu torn es descompon per efecte de la calor que rep de la flama.
COM FUNCIONEN ELS RETARDANTS:
L’ acció dels additius retardants de flama ha d’ inhibir el flux de calor des de la flama cap a l’ element combustible o el flux de volàtils des de l’ element cap a la flama.
Comportament dels retardants:
Efecte tèrmic: Els retardants redueixen l’ acumulació de calor per augment de la conductivitat tèrmica; reducció de la quantitat de calor disponible i la provisió d’ aïllament tèrmic per disminuir el flux de calor cap al substrat.
Efecte de recobriment (coatings): És la formació d’una capa aïllant sobre les fibres del material protegit
Efecte de dilució de gasos: És l’ alliberament de gasos no inflamables, com vapor d’ aigua, amoníac i Co2, que dilueixen els gasos combustibles.
Efecte químic: Els químics retardants intervenen les reaccions de piròlisi, disminuint la temperatura de descomposició tèrmica, seguida directament per la formació d’ una capa carbonitzada i d’ aigua, en comptes de la formació de gasos inflamables.
Tipus de retardants:
Els Retardants Halogenats (contenen àtoms de clor o brom): Això disminueix la velocitat i fins i tot preveu el procés de cremat. Així, es redueix la generació de calor i la producció de gasos inflamables.
El triòxid d’antimoni (Sb2o3) Manca de propietats retardants pròpies, però és un efectiu catalitzador per a retardants halogenats facilitant la seva descomposició química a molècules actives.
Els Retardants inorgànics (trihidrat d’alumini, hidròxid de magnesi i compostos amb bor, borat de zinc, zinc i estany) interfereixen amb el cremat a través de processos físics com alliberament d’aigua o gasos no inflamables que dilueixen els que alimenten el foc, absorció de calor des de les reaccions que alliberen gas (refredament) i producció d’una capa no inflamable i resistent a la superfície del material.
Els Retardants en base a Fòsfor funcionen en la fase sòlida dels materials que es cremen ja que el fòsfor reacciona formant una capa cristal·lina que inhibeix el procés de piròlisi i alliberament de gasos inflamables.
Els Recobriments intumescents Es dissenyen per expandir-se fins a formar una capa aïllant i resistent al foc que cobreix el material exposat a la calor. S’ usen per protegir l’ acer i altres materials, prevenint o retardant el dany estructural durant l’ incendi.
REACCIÓ QUIMICA.
El material es calfa i es combina químicament amb la substància retardant. És un procés limitat a la fabricació industrial, utilitzat en plàstics i tèxtils; però impossible d’aplicar quan el material o producte ja va ser adquirit i instal·lat.
IMPREGNACIÓ.
Consisteix a dissoldre o dispersar un material retardant en un dissolvent, generalment aigua. Després s’empapa o satura l’element a tractar, per aspersió o immersió. Si s’ apliquen sals ignífugues, es pretén que els vidres quedin entre les fibres del tèxtil. La impregnació a pressió – gairebé sempre per a fustes – es realitza al buit o en autoclau, procurant que els porus quedin saturats; això resulta més efectiu i durador.
RECOBRIMENT.
Els recobriments retardants ser aplicats durant la fabricació del producte, com per exemple en materials no absorbents. També pot diluir els retardants en pintures i laques per posteriorment aplicar-lo a les diferents superfícies.
Mètodes de tractament:
Però diferents raons limiten les substàncies a utilitzar perquè:
- Cap tractament és eficaç contra tots els materials.
- No totes les teles poden ser tractades, poden afectar característiques pròpies del teixit (color, resistència, flexibilitat) i perdre eficàcia quan són sotmeses a successius rentats.
- Alts costos per unitat de superfície.
- Poden causar efectes irritants i al·lergènics.
- Els fums de combustió també poden ser tòxics.
- Un retardant per a fusta no sempre pot ser utilitzat en pis i en sostre.
- Poden danyar el medi ambient.
Llavors, l’elecció “correcta” del retardant de flames depèn de:
- L’ elecció de diferents criteris:
- Adequació d’ un estàndard
- Durabilitat del material.
- Tipus de substrat.
- Satisfacció dels aspectes ecològics.
- Requeriments específics a futur.
- Les opcions són habitualment moltes.
CONCLUSIONS.
Els materials retardants retarden la propagació de la flama i és reconeguda la protecció que generen per al control del foc i l’ evacuació de les persones sobre els productes en els quals són aplicats.
Els retardants de flames no transformen un element combustible en un incombustible o ignífug.
Quan es tracta d’ aplicar-los en els llocs de treball, cal ser prudents i avaluar les accions preses, tenint en compte el compliment de la Protecció contra Incendis establerta en la legislació vigent, així com els problemes que implica assolir un tractament retardant de flames efectiu.
info@plb.cat
Telèfon 93 303 74 43
