AÏLLAMENT TÈRMIC AMB LLANA MINERAL EN DIFERENTS APLICACIONS INDUSTRIALS I CONSTRUCTIVES.
EXPLORANT TIPUS, HISTÒRIA I USOS DE LA LLANA MINERAL EN L’AÏLLAMENT TÈRMIC.
HISTÒRIA DE LA LLANA MINERAL.
La història de la llana mineral es remunta als antics temps en què els éssers humans van començar a utilitzar els recursos disponibles per millorar les seves condicions de vida i habitatge. Tot i així, la producció moderna de llana mineral com la coneixem ara té les seves arrels en els desenvolupaments dels segles XIX i XX.
Abans dels avenços tecnològics, les persones utilitzaven materials com la llana d’ovella i el cotó per aïllar les seves cases. Però amb la industrialització, es va buscar un aïllament més eficient i econòmic. Així va sorgir la llana mineral mitjançant la fusió i estirament de minerals com la roca volcànica i el vidre. Aquests filaments es disposaven en capes per crear un material fibroso i porós amb excel·lents propietats aïllants.
Empreses com Saint-Gobain i Owens Corning van començar a produir llana mineral comercialment a mitjans del segle XX, utilitzada per millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’edificis i altres aplicacions industrials.
Amb el temps, la llana mineral es va popularitzar més a mesura que les persones van conèixer els seus beneficis i versatilitat. Es va utilitzar àmpliament en la construcció i aplicacions industrials que requerien aïllament.
La recerca continua millorant les propietats de la llana mineral i la seva eficiència energètica. S’han desenvolupat nous tipus adaptats a diferents aplicacions, amb un enfocament crescent en la sostenibilitat en la producció.
En resum, des dels seus inicis en l’ús de recursos naturals fins a la seva evolució tecnològica i diversificada aplicació moderna, la llana mineral ha estat crucial per millorar habitatges i aplicacions industrials.
HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT.
La gènesi de la llana mineral es remunta al 1840 a Gales, quan Edward Parry va crear llana d’. Tot i que els seus primers intents van mancar de continuïtat en la producció, John Player va patentar el 1870 un procés de fabricació als Estats Units. La producció comercial va començar el 1871 a Georgsmarienhütte, Alemanya, on es va utilitzar una tècnica que bufava aire a través d’de ferro líquid, generant febres similars als cabells de Pele, l’volcànica de Kilauea.
APLICACIONS D’AÏLLAMENT TÈRMIC EN EDIFICIS.
El 1897, l’enginyer químic Charles Corydon Hall va impulsar la indústria d’aïllament de llana mineral als Estats Units en convertir roca fosa en fibres. Al llarg del temps, la llana mineral va trobar usos en alta temperatura i es va tornar comercialment viable el 1953. En les dècades de 1970 i 1980, van sorgir diverses formes de llana mineral.
AÏLLAMENT TÈRMIC D’ALTA TEMPERATURA AMB LLANA MINERAL.
La llana mineral d’alta temperatura, resistent a més de 1000 ° C, s’empra en forns industrials i foses. A causa del seu cost i disponibilitat limitats, la seva aplicació es restringeix a entorns industrials d’alta temperatura.
DEFINICIONS I CARACTERÍSTIQUES.
La temperatura de classificació, indicadora de la contracció tèrmica, varia segons el producte. Els tipus de llana mineral inclouen la llana AES amb fibres de vidre amorfes, la llana d’aluminosilicat (ASW) amb fibres ceràmiques i la llana policristalina (PCW) amb més del 70% d’òxid d’alumini.
TIPUS DE LLANA MINERAL.
Diferents minerals donen lloc a diversos tipus de llana mineral. La llana AES, feta d’òxid de calci, òxid de magnesi i diòxid de silici, és emprada en equips de funcionament continu. La llana d’aluminosilicat, amb òxid d’alumini i diòxid de silici, es fa servir a altes temperatures. La llana policristalina, rica en òxid d’alumini, és útil en aplicacions extremes.
ALTRES APLICACIONS I USOS.
La llana mineral s’utilitza en la construcció com a aïllament tèrmic i absorbent de so, i en altres àrees com la indústria automotriu i la hidroponia. La seva resistència al foc la fa ideal per a protecció passiva contra incendis.
CONCLUSIONS I ALTERNATIVES.
La llana mineral d’alta temperatura ofereix aïllament i revestiment en aplicacions industrials. No obstant això, alternatives biodegradables, com aïllaments tèrmics de cànem, lli, fusta i suro, estan sent desenvolupades a causa dels possibles riscos per a la salut i la no degradabilitat de la llana mineral. Tot i que aquestes alternatives presenten algunes limitacions, poden ser considerades en l’elecció de materials.
RECORDEU CONSULTAR PROFESSIONALS.
Per a decisions informades en l’aplicació d’aïllament tèrmic amb llana mineral o altres alternatives, és recomanable consultar amb professionals en el camp.
www.plb.cat
info@plb.cat
