TERMES TÈCNICS D'ARQUITECTURA (De l'A a la B)

GLOSSARI ESSENCIAL DE TERMES TÈCNICS D’ARQUITECTURA (De l’A a la B)

El llenguatge és una de les nostres principals eines, i un llenguatge en comú sens dubte facilitarà el desenvolupament del teu projecte.

Comptar amb un glossari precís i ben estructurat és essencial per a la creació de projectes arquitectònics exitosos. Aquest tipus d’eines no només optimitzen la comunicació, sinó que també permeten un desenvolupament clar i organitzat en totes les etapes del projecte.

LA IMPORTÀNCIA DELS GLOSSARIS EN ARQUITECTURA

En l’àmbit de l’arquitectura i la construcció, comptar amb un vocabulari tècnic precís i uniforme és essencial per garantir la claredat i l’efectivitat en la comunicació entre professionals, clients i proveïdors. Els glossaris, en recopilar termes clau i les seves definicions, no només faciliten la comprensió mútua, sinó que també contribueixen a la qualitat dels projectes en evitar ambigüitats i malentesos. A més, un vocabulari tècnic ben manejat enriqueix la redacció d’informes, memòries descriptives i documents tècnics, permetent una descripció més detallada i professional dels elements involucrats en el disseny i l’execució d’edificacions.

A continuació, es presenta un glossari tècnic de termes arquitectònics ordenat alfabèticament:

ABUJARDAR: Procés que consisteix a texturitzar o escairar superfícies arquitectòniques utilitzant una eina anomenada busharda (o escoda en alguns contextos).
ACABATS: Materials de revestiment final aplicats sobre l’obra bruta o obra de paleta, també coneguts com a obra blanca.
ADOB: Massa de fang i argila modelada en forma de bloc, assecada al sol i, en ocasions, reforçada amb fibres vegetals.
ADOQUÍ: Pedra o bloc d’argila cuita, formigó modelat o llaurat en diverses formes (rectangular, hexagonal, etc.), usat principalment en empedrats i camins.
AIGUA (COBERTA): Porció de la coberta d’una edificació dissenyada per dirigir l’aigua de pluja en una sola direcció. Sovint s’usa el terme pendent.
ALBAÑIL (Paleta): Professional especialitzat en l’execució de tasques relacionades amb materials minerals com ciment, sorra, maó, pedres i formigó. Paleta és un terme més comú a Catalunya.
ALDAIA: Tancadura mecànica per a portes o porticons, fabricada generalment en acer o fusta.
VOLADÍS (Ràfecs): Part sobresortint de la coberta d’una edificació que es projecta més enllà dels murs o façanes. Ràfec és el terme més habitual.
DAVANTAL (Ampit): Element sobresortint a les façanes, ubicat sobre o sota portes i finestres, dissenyat per evitar l’entrada d’aigua de pluja. Ampit és el terme més precís per a la part inferior.
ALJUB: Dipòsit subterrani destinat a emmagatzemar aigua potable, especialment aigua de pluja.
MERLET (Cremallera): Sortints successius als murs perimetrals, comunament associats a les fortificacions medievals. Cremallera s’usa a vegades per la forma que recorda.
ALÇAT: Representació gràfica d’una vista vertical d’un edifici, com una de les seves façanes o un tall intern.
AMARRATGE (Lligam): Element constructiu que connecta funcionalment components estructurals, evitant que treballin de manera independent. Lligam és més general.
ANTEPIT: Element de tancament de baixa altura (menor a 1.5 metres), com murs sota finestres o baranes massisses.
ANTROPOMETRIA: Estudi de les proporcions humanes aplicat al disseny d’elements arquitectònics o edificacions.
SUPORT (Suport): Element que transmet càrregues o forces d’una estructura a un altre element estructural o al terreny.
BOTARELL: Arc estructural exterior que transfereix l’empenta d’una estructura cap a un contrafort, característic de l’arquitectura gòtica.
ARC: Element estructural de directriu corbada o poligonal, utilitzat tant amb finalitats estructurals com decoratives.
ARCADES (Arcada): Sèrie contínua d’arcs en una edificació.
ARQUITECTE: Professional encarregat de dur a terme tasques d’arquitectura.
ARQUITECTURA: Disciplina tècnica, artística i científica dedicada a concebre, dissenyar i construir espais habitables, així com els conceptes que regeixen aquestes activitats.
ARQUITRAU: Biga principal que remata una columnata, utilitzada com a llinda o element d’amarratge entre columnes.
ARMADURA: Estructura composta per elements entrellaçats, generalment de fusta o acer, que atorguen rigidesa a una edificació o a parts d’ella.
GOLFES (Àtic): Espai habitable situat directament sota la teulada, caracteritzat per la seva baixa altura. Golfes és el terme més comú.
ATRI: Pati descobert envoltat de pòrtics.
TERRAT (Terrassa): Part superior i plana d’un edifici, aprofitada com a espai habitable. Terrassa és el terme més habitual si és accessible.
BALUSTRE: Element vertical que es troba entre els pals d’una barana, funcionant com a tancament d’aquesta. La successió de diversos balustres forma una balustrada.
BALAUSTRADA: Conjunt o successió de balustres que conformen el tancament d’una barana.
BAMBÚ: Planta de la família de les gramínies, amb més de 1200 espècies, de les quals algunes són utilitzades en construcció per les seves propietats mecàniques, estètica i ràpid creixement.
RAJOLA (Baldosa): Peça plana de poc gruix, fabricada amb minerals cuits i additius químics. La seva mida és més gran que la d’una rajola petita (rajolín).
RAJOLIN (Baldosín): Variant de la rajola, de menor mida.
BARANA: Estructura composta per un passamà i balustres, utilitzada com a tancament i suport en escales, balcons o altres zones transitables.
PASSAMÀ: Element horitzontal que serveix com a suport per als balustres i de suport per als transeünts.
BARANDILLA: Un altre terme per referir-se a una barana.
BISELL: Tall llis realitzat en diferents angles, utilitzat com a remat en elements arquitectònics.
BISELL (Bocel): Motllura de remat de forma convexa, semicircular o el·líptica, utilitzada per suavitzar vores i prevenir-ne el desgast o accidents. En català, bocel es refereix més a la motllura convexa.
ESBÓS (Boceto): Esquema preliminar o esborrany d’un projecte artístic o creatiu.
CABANA (Bohío): Cabana d’origen prehispànic, construïda amb materials naturals com fusta, palla o terra, generalment de forma circular i tancada.
VOLTA (Bóveda): Estructura amb forma d’arc extruït, utilitzada per connectar dos punts de suport o extrems.
MANSARDA (Golfes amb finestra): Espai ubicat sota la teulada d’un edifici, amb un pendent inclinat i caracteritzat per la presència d’una finestra que sobresurt de la teulada.
BUNGALOW: Petita vivenda d’una sola planta, generalment utilitzada com a allotjament de vacances.
BUJARDA: Martell amb una superfície coberta de dents o protuberàncies, emprat per a texturitzar o escantonar acabats arquitectònics. També es pot anomenar escoda o escarpa.

Aquesta llista és alfabètica, però perquè sigui útil ho és dels termes en castellà, reviseu l’opció de la nostra web i podreu revisar amb comoditat.

REFERÈNCIES I ENLLAÇOS:

REVISTES I PUBLICACIONS ESPECIALITZADES EN TERMES TÈCNICS D’ARQUITECTURA:

Revista d’Arquitectura i Urbanisme (RAU): Publica articles sobre arquitectura contemporània, història i noves tendències.
Arquitectura i Disseny: Un portal que inclou informació tècnica i visual sobre diferents elements arquitectònics i tendències.

LLOCS WEB EDUCATIUS TERMES TÈCNICS D’ARQUITECTURA:

ArchDaily: Portal que ofereix articles, projectes i definicions clau sobre arquitectura moderna i històrica.
- Enllaç: https://www.archdaily.com
The Construction Specifications Institute (CSI): Ofereix una extensa base de dades de terminologia tècnica relacionada amb la construcció i l’arquitectura.
- Enllaç: https://www.csiresources.org

LLIBRES I PUBLICACIONS ACADÈMIQUES:

Diccionari d’Arquitectura de Juan O’Gorman: Una obra clàssica que explica termes clau de l’arquitectura i la seva evolució.
Història de l’Arquitectura de Sir Banister Fletcher: Un llibre amb un enfocament històric que descriu l’evolució d’estils arquitectònics.

ENLLAÇOS HISTÒRICS:

Història de l’Arquitectura Antiga: Ofereix informació sobre com els elements arquitectònics tradicionals, com les columnes, els arcs i les voltes, van ser utilitzats a l’antiga Grècia i Roma.
Història de l’Arquitectura Medieval: Un recurs útil per comprendre l’ús d’elements com l’arcbotant, les merlets i les arcades a les fortificacions medievals.

APUNTS HISTÒRICS:

“Abujardar” (Escodar/Escarpar): L’ús de l’escoda per a texturitzar superfícies es remunta a l’Edat Mitjana, quan s’utilitzava en la construcció de murs de pedra en castells i fortaleses, ajudant a assegurar-ne la durabilitat i resistència.
“Adobe”: La tècnica de construcció amb adob és una de les més antigues del món, originària de les primeres civilitzacions agrícoles de Mesopotàmia, Egipte i Amèrica Prehispànica. L’adob encara s’utilitza en moltes regions rurals a causa del seu baix cost i propietats tèrmiques.
“Adoquín”: Originaris de l’època romana, les llambordes van ser àmpliament utilitzades en el paviment de camins i ciutats, particularment a Roma, on eren fonamentals per a la infraestructura urbana. Avui dia, el seu ús continua en carrers històrics i projectes de restauració.
“Arcbotant”: Introduït en l’arquitectura gòtica, l’arcbotant permet la construcció de parets més primes i altes en transferir el pes de l’estructura cap a un contrafort exterior, cosa que facilita la inclusió de grans vitralls. La catedral de Notre-Dame a París és un exemple famós d’aquest tipus d’estructura.
Volta: La volta té les seves arrels en les antigues civilitzacions egípcia i romana. S’utilitzava en la construcció de sostres i passatges. En l’arquitectura medieval, les voltes d’ogiva es van perfeccionar, convertint-se en un dels principals elements estructurals de les esglésies gòtiques.

Altres recursos addicionals per completar el glossari:

Museus i col·leccions d’arquitectura: Molts museus d’arquitectura ofereixen arxius i recursos en línia sobre els elements històrics de la construcció.
Revistes d’Història de l’Arquitectura: Moltes revistes acadèmiques ofereixen estudis detallats sobre cadascun d’aquests termes, amb exemples de projectes històrics.

LLIBRES I PUBLICACIONS ACADÈMIQUES TERMES TÈCNICS D’ARQUITECTURA:

Diccionario de Arquitectura de Juan O’Gorman: Una obra clàssica que explica termes clau de l’arquitectura i la seva evolució.
Historia de la Arquitectura de Sir Banister Fletcher: Un llibre amb un enfocament històric que descriu l’evolució d’estils arquitectònics.

ENLLAÇOS HISTÒRICS:

Història de l’Arquitectura Antiga: Ofereix informació sobre com els elements arquitectònics tradicionals, com les columnes, els arcs i les voltes, van ser utilitzats a l’antiga Grècia i Roma.
Història de l’Arquitectura Medieval: Un recurs útil per comprendre l’ús d’elements com l’arcbotant, les merlets i les arcades a les fortificacions medievals.

APUNTS HISTÒRICS TERMES TÈCNICS D’ARQUITECTURA:

Abujardat: L’ús de la buixarda per a texturitzar superfícies es remunta a l’edat mitjana, quan s’utilitzava en la construcció de murs de pedra en castells i fortaleses, ajudant a assegurar-ne la durabilitat i resistència.
Adobe: La tècnica de construcció amb adob és una de les més antigues del món, originària de les primeres civilitzacions agrícoles de Mesopotàmia, Egipte i Amèrica Prehispànica. L’adobe encara s’utilitza en moltes regions rurals a causa del seu baix cost i propietats tèrmiques.
Llamborda: Originàries de l’època romana, les llambordes van ser àmpliament utilitzades en el paviment de camins i ciutats, particularment a Roma, on eren fonamentals per a la infraestructura urbana. Avui dia, el seu ús continua en carrers històrics i projectes de restauració.
Arcbotant: Introduït en l’arquitectura gòtica, l’arcbotant permet la construcció de parets més primes i altes en transferir el pes de l’estructura cap a un contrafort exterior, cosa que facilita la inclusió de grans vitralls. La catedral de Notre-Dame a París és un exemple famós d’aquest tipus d’estructura.
Volta: La volta té les seves arrels en les antigues civilitzacions egípcia i romana. S’utilitzava en la construcció de sostres i passatges. En l’arquitectura medieval, les voltes d’ogiva es van perfeccionar, convertint-se en un dels principals elements estructurals de les esglésies gòtiques.

ALTRES RECURSOS ADDICIONALS PER A COMPLETAR EL GLOSSARI TERMES TÈCNICS D’ARQUITECTURA:

Museus i col·leccions d’arquitectura: Molts museus d’arquitectura ofereixen arxius i recursos en línia sobre els elements històrics de la construcció.
Revistes d’Història de l’Arquitectura: Moltes revistes acadèmiques ofereixen estudis detallats sobre cadascun d’aquests termes, amb exemples de projectes històrics.