Una casa Passivhaus, construida segons els estàndards Passivhaus, són aquelles cases i edificis en els quals es redueix en un 75% les necessitats de calefacció i de refrigeració, i la resta d’energia pot ser coberta fàcilment amb energies renovables.
Això implica que les cases o edificis que obtinguin el certificat Passivhaus han de complir els 5 de requisits imprescindibles:
- Un excel·lent aïllament tèrmic. Aquí entra en joc l’ envolupant, en què les parets exteriors, la coberta i la solera han de tenir una baixa transmitància tèrmica.
A Arquima treballem en la definició estructural de l’envolupant de fusta, amb els criteris habituals de sostenibilitat i eficiència energètica de les construccions, però sent més exigents en els plantejaments de muntatge (que asseguren l’hermeticitat de l’envolupant), en els gruixos dels aïllaments, la definició de les prestacions tèrmiques i solars de fusteries i vidres, i la definició dels detalls, per complir amb el nostre objectiu: obtenir la certificació Passivhaus.
- Finestres i portes d’altes prestacions. Les fusteries utilitzades tenen molt baixa transmitància tèrmica i les finestres són de doble o triple vidre, depenent del clima, combinades amb fusteries d’ altes prestacions tèrmiques, farcides d’ un gas inert.
En funció de les condicions climàtiques es realitza la selecció del vidre, i aquesta varia en funció del factor solar.
- Absència de ponts tèrmics. Els ponts tèrmics són aquells punts de l’ envolupant d’ un edifici o d’ una casa que es debiliten a causa d’ un canvi de la seva composició o a la trobada de diferents plànols o elements constructius. Un correcte plantejament dels edificis i cases construïts sota els estàndards de Passivhaus permet eliminar els ponts
tèrmics i així, eliminar les pèrdues d’ energia.
L’ estàndard Passivhaus garanteix la màxima continuïtat de l’ envolupant exterior reduint al màxim els ponts tèrmics i garantint la no formació de condensacions ni de floridures superficials.
- Reordenació mecànica amb recuperació de calor. Aquest requisit és el que garanteix la qualitat de l’ aire interior de les cases o edificis certificats Passivhaus. Igual que els paràmetres anteriors, l’ estanquitat dels edificis busca una major eficiència energètica, en aquest cas mitjançant la minimització de les infiltracions d’ aire no desitjades.
Per minimitzar la demanda energètica de l’edifici, s’estableix segons l’estàndard Passivhaus una renovació d’aire aproximadament del 30% del volum dels espais interiors, tot i que a l’estiu sol ser una mica més gran.
La funció primordial d’aquest tipus de ventilació és assegurar la qualitat higiènica dels espais interiors i garantir l’extracció d’agents que poden ser nocius per al cos humà o l’edifici com CO2 i altres gasos nocius com el radó, vapor d’aigua, components orgànics volàtils (COV) i olors de l’activitat humana.
- Estanquitat de l’aire. En una construcció Passivhaus, l’envolupant ha de ser el més estanca possible aconseguint que no hi hagi corrents d’aire entre finestres i que el sistema de ventilació mecànica sigui més eficient.
En una construcció convenci
onal és molt comú que es donin corrents d’ aire a través de les finestres, de les portes, i de qualsevol altre buit de l’ habitatge. Això es produeix perquè l’habitatge no és hermètic.
L’estanqueïtat d’un habitatge només porta beneficis per als habitants de la mateixa perquè preveu problemes d’humitat, augmenta l’eficiència energètica, millora aïllament acústic, millora el confort interior, crea un ambient saludable.
A tall de resum, una casa Passivhaus en el clima mediterrani ha de complir les següents condicions:
- Demanda màxima d’energia útil per a calefacció,15 kWh/m2any.
- Demanda màxima d’energia útil per a refrigeració, 15 kWh/m2any.
- L’envolupant exterior de l’edifici no ha de tenir una estanqueïtat més gran que 0,6 volums/h (mesura amb una pressió de 50 Pascals).
- Consum màxim d’energia primària per a calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària (ACS) i electricitat, 120kWh/m2any.
Segons la directiva Europea 2010/31/EU, a partir de l’any 2018 per a edificació pública, i 2020 per a la resta d’edificis de nova construcció, aquests hauran de ser de consum energètic gairebé nul (nZEB-nearly Zero Energy Buildings).
Cal avançar-se al compliment d’ aquesta normativa amb un sistema constructiu aconseguint construir edificis amb certificacions energètiques A, les màximes actualment, i fins i tot certificats per entitats internacionals com el Passivhaus Institut, LEED, Verd-GBCe, entre d’ altres.
Una casa Passivhaus ofereix una alternativa respectuosa amb el medi ambie
nt reduint l’excés d’emissions de CO2 al planeta utilitzant materials amb la mínima petjada de carboni com és la fusta procedent dels boscos gestionats de forma sostenible i certificats amb els segells PEFC o FSC, a més d’apostar també per altres materials naturals, reciclables o reciclats per a aïllaments i trasdossats.
Informat:
info@plb.cat
Telèfon 93 303 74 43
