La resposta a aquestes preguntes dependrà de l’ajuntament, de les característiques acústiques de l’edifici, de la relació geomètrica entre el local i el veí més proper i del tipus d’activitat de restauració que es vulgui implantar. És a dir, no cal aïllar per sistema, sinó allò que calgui per garantir que no se superen els nivells d’immissió admissibles a l’habitatge del veí, i que l’aïllament acústic del local satisfà les exigències municipals (si n’hi ha).
Molts problemes d’aïllament d’alguns bars i restaurants no tenen a veure amb les característiques del sostre, sinó amb l’existència de ponts acústics entre el local i l’habitatge afectat. De la mateixa manera que l’aïllament acústic d’una finestra no es percep fins que no es tanca completament, serveix de poc qualsevol millora fins que no s’ataquin les principals vies de propagació. La principal via de propagació són els buits d’instal·lacions que recorren els edificis de dalt a baix: el so es propaga per aquests buits, de vegades ajudat per xemeneies metàl·liques que actuen ressonant en un buit que la majoria de vegades no s’ha tractat amb cap material fonoabsorbent.
En una prova d’aïllament acústic, la campana d’extracció farà honor al vostre nom i s’encarregarà de transmetre els sorolls a la xemeneia. Tot això és perfectament evitable sense gastar gaires diners.
Per iniciar un procés d’aïllament acústic en un local de restauració de l’habitatge superior, cal actuar sobre les principals vies de propagació. Un cop eliminats els ponts acústics, el següent candidat és el forjat (el sostre). Actuar sobre el forjat elevarà significativament l’aïllament del local, però arribarà un punt on no obtindrem millores significatives, i per augmentar-lo encara més caldria actuar sobre les parets (el següent candidat), i en especial les parets que es troben amb el forjat als punts de la planta superior dels quals volem aïllar el local. És a dir, amb l’aïllament hem d’actuar on cal i amb equilibri.
I això no es pot fer d’una altra manera que no sigui mitjançant experiments in situ: orientant un altaveu cap a cada paret i cada sostre, i prenent nota de la immissió a l’habitatge amb un sonòmetre, es pot determinar grosso modo l’aïllament de cada via de propagació i, en base a això, decidir quina intervenció procedeix en cada cas.
Probablement us haureu quedat amb dubtes en alguns conceptes esmentats, com l’existència d’una A majúscula al costat dels dB, o amb el concepte de “to” (freqüència). Per a aquestes i altres qüestions, us remetem a una de les millors guies que s’han escrit sobre aïllament acústic disponible a Internet: Fonaments d’acústica, de Josep Solé.
Aïllament acústic: ELS SOROLLS EN RESTAURANT MÉS MOLESTS.
No hi ha qui es deslliuri d’haver acudit a restaurants on el soroll ha fet que la vetllada no fos tal com pensaves. Per aquesta mateixa raó, segur que reconeixeràs alguns dels sorolls més molestos de la llista següent:
- Gent parlant molt alt. L’anomenat “efecte cafè” pel qual es comença a parlar alt i aquest nivell es va contagiant, i és molt difícil escoltar el teu interlocutor.
- Música molt alta. Si el local no està ben insonoritzat, la música pot rebotar i produir-se una sensació d’angoixa als clients.
- Sorolls de màquines. La presència de màquines de cafè, la cuina… Pot ser molest.
- Ambient sorollós. Murmuri en parlar, cadires arrossegades, màquines, crits…
Solució: Aïllament acústic.
Informa’t. Deixa’t aconsellar. Som professionals.
www.plb.cat
info@plb.cat
tel. 93 303 74 43
