{"id":36778,"date":"2025-08-06T18:11:57","date_gmt":"2025-08-06T16:11:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.plb.cat\/noticies\/termes-tecnics-darquitectura-de-la-i-a-la-l\/"},"modified":"2025-07-07T10:04:49","modified_gmt":"2025-07-07T08:04:49","slug":"termes-tecnics-darquitectura-de-la-i-a-la-l","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/noticies\/termes-tecnics-darquitectura-de-la-i-a-la-l\/","title":{"rendered":"TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA (De la I a la L)."},"content":{"rendered":"<h2><strong>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA (De la I a la L). GLOSSARI.<\/strong><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El llenguatge \u00e9s una de les nostres principals eines, i un llenguatge en com\u00fa sens dubte facilitar\u00e0 el desenvolupament del teu projecte.<\/p>\n<h3><strong>LA IMPORT\u00c0NCIA DELS GLOSSARIS DE TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA.<\/strong><\/h3>\n<p>En l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;arquitectura i la construcci\u00f3, comptar amb un vocabulari t\u00e8cnic prec\u00eds i uniforme \u00e9s essencial per garantir la claredat i l&#8217;efectivitat en la comunicaci\u00f3 entre professionals, clients i prove\u00efdors. Els glossaris, en recopilar termes clau i les seves definicions, no nom\u00e9s faciliten la comprensi\u00f3 m\u00fatua, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueixen a la qualitat dels projectes en evitar ambig\u00fcitats i malentesos. A m\u00e9s, un vocabulari t\u00e8cnic ben manejat enriqueix la redacci\u00f3 d&#8217;informes, mem\u00f2ries descriptives i documents t\u00e8cnics, cosa que permet una descripci\u00f3 m\u00e9s detallada i professional dels elements involucrats en el disseny i l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;edificacions.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, es presenta un glossari t\u00e8cnic de termes arquitect\u00f2nics ordenat alfab\u00e8ticament:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>IMPOSTA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Rematada que es realitza a manera de coronaci\u00f3 d&#8217;un mur o columna, generalment decoratiu o estructural.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>IMPOSTAR<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Acci\u00f3 de realitzar o aplicar una imposta en un element arquitect\u00f2nic.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>INTERIOR<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Espai confinat i protegit d&#8217;agents ambientals exteriors, com la pluja, el vent o el sol.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>ISOMETRIA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Vista en perspectiva d&#8217;un objecte tridimensional, en la qual els angles entre les direccions principals s\u00f3n iguals, cosa que distorsiona lleugerament la volumetria per permetre visualitzar amb claredat totes les superf\u00edcies del volum.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>JUNTA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Espai que queda entre dues superf\u00edcies, sigui com una uni\u00f3 entre elles o com una dilataci\u00f3 que els permet vibrar de forma independent.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>MA\u00d3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Prisma rectangular que pot fabricar-se amb materials petris o terrosos, utilitzat en elements divisoris, decoratius o estructurals en construcci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>L\u00cdMIT<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">L\u00ednia que delimita un terreny i que est\u00e0 legalment reconeguda com les vores d&#8217;aquest, assenyalant la titularitat de la terra per part d&#8217;algun subjecte.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>LLOSA &#8211; LLOSETA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Element prefabricat, generalment de materials petris com el formig\u00f3, que serveix com a superf\u00edcie horitzontal de tr\u00e0nsit o suport; una lloseta \u00e9s una llosa de menor grand\u00e0ria.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>AIXECAMENT<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Proc\u00e9s de presa i plasmat de les dimensions d&#8217;un espai o objecte arquitect\u00f2nic, amb l&#8217;objectiu d&#8217;obtenir la planimetria del mateix.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>LLONGARDA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Element estructural en volad\u00eds que suporta altres elements auxiliars d&#8217;una construcci\u00f3, com el suport d&#8217;una escala.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>LLUM<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Espai lliure i sense suports intermedis entre dos elements estructurals verticals.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>LLANTERNA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Rematada tubular d&#8217;una c\u00fapula, utilitzat per a decoraci\u00f3, ingr\u00e9s de llum i control de ventilaci\u00f3 a l&#8217;interior.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>LLUCANA &#8211; LUCERNARI &#8211; CLARABOIA &#8211; TRAGALUZ<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Obertura transl\u00facida situada en superf\u00edcies horitzontals com a teulades o entre pisos, amb l&#8217;objectiu d&#8217;il\u00b7luminar els espais quan no \u00e9s possible realitzar-ho mitjan\u00e7ant finestres.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>LLIC\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Perm\u00eds legal que atorga l&#8217;autoritzaci\u00f3 per a la realitzaci\u00f3 d&#8217;una obra, ja sigui remodelaci\u00f3, obra nova, demolici\u00f3, etc.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Aquesta llista \u00e9s alfab\u00e8tica, per\u00f2 perqu\u00e8 sigui \u00fatil ho \u00e9s dels termes en castell\u00e0, reviseu l\u2019opci\u00f3 de la nostra web i podreu revisar amb comoditat.<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><strong>REFER\u00c8NCIES I ENLLA\u00c7OS PER COMPLEMENTAR EL GLOSSARI DE TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>Viquip\u00e8dia &#8211; Annex: Glossari d&#8217;arquitectura:<\/strong> [https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Glosario\\_de\\_arquitectura](https:\/\/www.google.com\/url?sa=E&amp;source=gmail&amp;q=https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Glosario_de_arquitectura) (Ja citat anteriorment, segueix sent una excel\u00b7lent font general).<\/li>\n<li><strong>Diccionari de la Reial Acad\u00e8mia Espanyola (RAE):<\/strong> [https:\/\/dle.rae.es\/](https:\/\/www.google.com\/url?sa=E&amp;source=gmail&amp;q=https:\/\/dle.rae.es\/) (Per verificar l&#8217;etimologia i l&#8217;\u00fas correcte dels termes).<\/li>\n<li><strong>ArchDaily en Espa\u00f1ol:<\/strong> [https:\/\/www.archdaily.cl\/](https:\/\/www.google.com\/url?sa=E&amp;source=gmail&amp;q=https:\/\/www.archdaily.cl\/) (Articles i projectes que il\u00b7lustren l&#8217;\u00fas dels termes en contextos contemporanis).<\/li>\n<li><strong>Materials de Construcci\u00f3:<\/strong> Llocs web de fabricants i distribu\u00efdors de materials de construcci\u00f3 (per a informaci\u00f3 t\u00e8cnica sobre maons, lloses, etc.). Buscar per exemple &#8220;maons cer\u00e0mics&#8221;, &#8220;lloses de formig\u00f3 prefabricat&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>APUNTS HIST\u00d2RICS RELLEVANTS PER A ALGUNS TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>Imposta:<\/strong> La imposta t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria en l&#8217;arquitectura, especialment en l&#8217;arquitectura romana i l&#8217;arquitectura medieval. S&#8217;utilitzava tant per raons estructurals (per distribuir el pes d&#8217;un arc o volta) com decoratives. Exemples notables es troben en arcs de triomf romans i en les arcades d&#8217;esgl\u00e9sies rom\u00e0niques.<\/li>\n<li><strong>Isometria:<\/strong> Si b\u00e9 el concepte matem\u00e0tic d&#8217;isometria existeix des de fa molt temps, la seva aplicaci\u00f3 en dibuix t\u00e8cnic i arquitectura es va popularitzar a partir del segle XIX, amb el desenvolupament de la geometria descriptiva. La isometria es va convertir en una eina fonamental per a la representaci\u00f3 d&#8217;objectes tridimensionals en dues dimensions, facilitant la comprensi\u00f3 de projectes i dissenys.<\/li>\n<li><strong>Ma\u00f3:<\/strong> L&#8217;\u00fas del ma\u00f3 es remunta a milers d&#8217;anys enrere, amb exemples en civilitzacions antigues com la mesopot\u00e0mica i la de la vall de l&#8217;Indus. Els primers maons eren de tova (fang assecat al sol), per\u00f2 amb el temps es va desenvolupar la t\u00e8cnica de cocci\u00f3, que els proporcionava major resist\u00e8ncia i durabilitat. El ma\u00f3 cuit va ser fonamental en l&#8217;arquitectura romana i ha continuat sent un material de construcci\u00f3 molt utilitzat fins a l&#8217;actualitat.<\/li>\n<li><strong>Llosa\/Lloseta<\/strong>: L&#8217;\u00fas de lloses de pedra per a paviments i revestiments es remunta a l&#8217;antiguitat. Els romans van ser grans mestres en l&#8217;\u00fas de lloses de marbre i altres materials petris per crear paviments duradors i decoratius. Amb el temps, es van desenvolupar noves t\u00e8cniques i materials, com el formig\u00f3 prefabricat, que van permetre la producci\u00f3 de lloses i llosetes de diferents grand\u00e0ries i acabats.<\/li>\n<li><strong>Aixecament:<\/strong> L&#8217;aixecament topogr\u00e0fic i arquitect\u00f2nic ha estat una pr\u00e0ctica essencial des de temps antics. Els egipcis, per exemple, utilitzaven t\u00e8cniques de mesurament i geometria per a la construcci\u00f3 de les seves pir\u00e0mides i temples. Amb el desenvolupament d&#8217;instruments de mesurament m\u00e9s precisos, com el teodolit i el nivell, l&#8217;aixecament es va convertir en una disciplina cada vegada m\u00e9s sofisticada. Avui dia, s&#8217;utilitzen tecnologies com l&#8217;escaneig l\u00e0ser i la fotogrametria per realitzar aixecaments r\u00e0pids i precisos.<\/li>\n<li><strong>Llum (arquitect\u00f2nica):<\/strong> El concepte de &#8220;llum&#8221; com a espai lliure entre suports ha estat fonamental en l&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;arquitectura. La capacitat de salvar grans llums ha perm\u00e8s la creaci\u00f3 d&#8217;espais m\u00e9s amplis i di\u00e0fans. El desenvolupament de nous materials i t\u00e8cniques constructives, com l&#8217;acer i el formig\u00f3 armat, ha fet possible la construcci\u00f3 d&#8217;estructures amb llums cada vegada majors.<\/li>\n<li><strong>Llanterna:<\/strong> Les llanternes s&#8217;han utilitzat en l&#8217;arquitectura durant segles, especialment en c\u00fapules i voltes. A m\u00e9s de la seva funci\u00f3 decorativa i de ventilaci\u00f3, les llanternes permeten l&#8217;entrada de llum natural a l&#8217;interior.<\/li>\n<li><strong>Lucarna\/Lucernari\/Claraboia\/Tragallum i Llic\u00e8ncia:<\/strong> Una Perspectiva Hist\u00f2rica<\/li>\n<li>Aquests termes arquitect\u00f2nics, que van de la I a la L, ens ofereixen una finestra al passat i a l&#8217;evoluci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques constructives. Combinant les definicions del glossari amb la informaci\u00f3 dels enlla\u00e7os proporcionats i les notes hist\u00f2riques, podem obtenir una comprensi\u00f3 m\u00e9s completa i contextualitzada.<\/li>\n<li><strong>Lucarna\/Lucernari\/Claraboia\/Tragallum:<\/strong> Aquestes obertures han estat utilitzades al llarg de la hist\u00f2ria per il\u00b7luminar espais interiors. S\u00f3n essencialment finestres situades a les teulades o a les parts altes de les parets que permeten l&#8217;entrada de llum natural. Tot i que sovint s&#8217;utilitzen indistintament, hi ha matisos:<\/li>\n<li><strong>Lucarna\/Lucernari:<\/strong> Sovint es refereix a una finestra vertical que sobresurt d&#8217;una teulada inclinada, amb la seva pr\u00f2pia coberta a dues aig\u00fces o amb forma triangular. Tamb\u00e9 pot referir-se a una obertura zenital, \u00e9s a dir, situada al sostre.<\/li>\n<li><strong>Claraboia:<\/strong> Prov\u00e9 del franc\u00e8s &#8220;claire-voie&#8221; (via clara) i sol referir-se a una obertura al sostre, sovint de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes que un lucernari, que permet l&#8217;entrada de llum. Tamb\u00e9 es coneix com a lluerna.<\/li>\n<li><strong>Tragallum:<\/strong> \u00c9s sin\u00f2nim de claraboia i fa refer\u00e8ncia a una obertura al sostre destinada a il\u00b7luminar l&#8217;interior.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les claraboies, en particular, eren comunes en l&#8217;arquitectura romana, on s&#8217;utilitzaven per il\u00b7luminar atris i patis interiors. Els tragallums, per la seva banda, es van popularitzar amb el desenvolupament de nous materials com el vidre i l&#8217;acer, que van permetre la creaci\u00f3 de grans superf\u00edcies de vidre a les cobertes, maximitzant l&#8217;entrada de llum natural. Com s&#8217;esmenta en els resultats de cerca, un tragallum pot il\u00b7luminar fins a vuit vegades m\u00e9s que una finestra de la mateixa mida a causa de la seva posici\u00f3 horitzontal.<\/p>\n<p><strong>Llic\u00e8ncia:<\/strong> El concepte de llic\u00e8ncia o perm\u00eds de construcci\u00f3 s&#8217;ha desenvolupat al llarg de la hist\u00f2ria com una forma de regular l&#8217;activitat constructiva i garantir el compliment de normes i codis. A l&#8217;antiguitat, existien regulacions informals sobre la construcci\u00f3, per\u00f2 amb el temps es van anar formalitzant en sistemes legals m\u00e9s complexos. Aquestes llic\u00e8ncies asseguren que les construccions compleixen amb les normatives de seguretat, urbanisme i altres requisits legals, protegint aix\u00ed l&#8217;inter\u00e8s p\u00fablic i l&#8217;entorn.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En resum, l&#8217;estudi d&#8217;aquests termes arquitect\u00f2nics ens permet comprendre millor l&#8217;evoluci\u00f3 de les t\u00e8cniques constructives i la import\u00e0ncia de la regulaci\u00f3 en l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;edificaci\u00f3 al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p><strong>RECORDA CONSULTAR AMB UN PROFESSIONAL PER OBTENIR ASSESSORAMENT SOBRE LA MILLOR SOLUCI\u00d3 PER AL PROJECTE ESPEC\u00cdFIC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<h3><a href=\"https:\/\/www.plb.cat\/formulario-de-contacto\/\"><strong>CONTACTE I M\u00c9S INFORMACI\u00d3.<\/strong><\/a><\/h3>\n<p>www.plb.cat<\/p>\n<p>info@plb.cat<\/p>\n<p>Tel\u00e8fon: 933 037 443<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA. El llenguatge \u00e9s una de les nostres principals eines.<\/p>\n","protected":false},"author":93,"featured_media":36673,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-36778","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36778","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/93"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36778"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36778\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36781,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36778\/revisions\/36781"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36778"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36778"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36778"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}