{"id":36688,"date":"2025-07-16T13:00:55","date_gmt":"2025-07-16T11:00:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.plb.cat\/noticies\/glossari-termes-tecnics-darquitectura-de-la-c-a-la-d\/"},"modified":"2025-07-16T13:07:32","modified_gmt":"2025-07-16T11:07:32","slug":"glossari-termes-tecnics-darquitectura-de-la-c-a-la-d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/noticies\/glossari-termes-tecnics-darquitectura-de-la-c-a-la-d\/","title":{"rendered":"GLOSSARI TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA (De la C a la D)"},"content":{"rendered":"<h2><strong>GLOSSARI T\u00c8CNIC ESSENCIAL TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA. (De la C a la D)<\/strong><\/h2>\n<ol>\n<li>\n<h3><strong>DICCIONARI TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA: TOT EL QUE HAS DE SABER. (De la C a la D)<\/strong><\/h3>\n<\/li>\n<li><strong>PARAULES CLAU EN ARQUITECTURA: GLOSSARI TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA (de la A a la B) PER A PROFESSIONALS<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<ol>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ol>\n<li>Descobreix definicions precises i exemples visuals dels conceptes arquitect\u00f2nics m\u00e9s importants, des d'&#8221;\u00e0bac&#8221; fins a &#8220;volta&#8221;, per optimitzar la comunicaci\u00f3 en els teus projectes.<\/li>\n<li>Consulta el significat dels principals termes arquitect\u00f2nics i millora la gesti\u00f3 i desenvolupament dels teus projectes amb un vocabulari professional i actualitzat.<\/li>\n<li>Optimitza la col\u00b7laboraci\u00f3 i el disseny arquitect\u00f2nic amb un glossari detallat de termes fonamentals, il\u00b7lustracions i explicacions clares per a cada concepte.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n<p>El llenguatge \u00e9s una de les nostres principals eines, i un llenguatge en com\u00fa sens dubte facilitar\u00e0 el desenvolupament del teu projecte.<\/p>\n<p>Disposar d&#8217;un glossari prec\u00eds i ben estructurat \u00e9s essencial per a la creaci\u00f3 de projectes arquitect\u00f2nics reeixits. Aquest tipus d&#8217;eines no nom\u00e9s optimitzen la comunicaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 permeten un desenvolupament clar i organitzat en totes les etapes del projecte.<\/p>\n<h3><strong>LA IMPORT\u00c0NCIA DELS GLOSSARIS <\/strong><strong>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA<\/strong><strong>.<\/strong><\/h3>\n<p>En l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;arquitectura i la construcci\u00f3, comptar amb un vocabulari t\u00e8cnic prec\u00eds i uniforme \u00e9s essencial per garantir la claredat i l&#8217;efectivitat en la comunicaci\u00f3 entre professionals, clients i prove\u00efdors. Els glossaris, en recopilar termes clau i les seves definicions, no nom\u00e9s faciliten la comprensi\u00f3 m\u00fatua, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueixen a la qualitat dels projectes en evitar ambig\u00fcitats i malentesos. A m\u00e9s, un vocabulari t\u00e8cnic ben gestionat enriqueix la redacci\u00f3 d&#8217;informes, mem\u00f2ries descriptives i documents t\u00e8cnics, cosa que permet una descripci\u00f3 m\u00e9s detallada i professional dels elements involucrats en el disseny i l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;edificacions.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, es presenta un glossari t\u00e8cnic de termes arquitect\u00f2nics ordenat alfab\u00e8ticament:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>CANAL: <\/strong>Rec artificial dissenyat per dirigir aig\u00fces.<\/li>\n<li><strong>CANALETA: <\/strong>Pe\u00e7a que funciona com a canal, fabricada en diversos materials, com acer o fusta.<\/li>\n<li><strong>CANT: <\/strong>Cara m\u00e9s estreta d&#8217;un element arquitect\u00f2nic, com una pe\u00e7a de fusta.<\/li>\n<li><strong>CANTELLAR<\/strong> es refereix a decorar o rematar el cantell.<\/li>\n<li><strong>CASETA: <\/strong>Buit en una estructura o element arquitect\u00f2nic per alleugerir o decorar. Tamb\u00e9 s&#8217;anomena aix\u00ed als elements que generen aquests buits, com cassetons d&#8217;icopor o bamb\u00fa.<\/li>\n<li><strong>CELOSIA: <\/strong>Estructura decorativa que delimita espais, cosa que permet el pas de llum i ventilaci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>CENEFAL: <\/strong>Filera ornamental fabricada en un material diferent del que l&#8217;envolta, utilitzada com a rematada o decoraci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>CERCA: <\/strong>Armadura estructural composta per elements triangulars, dissenyada per transmetre forces de manera segura.<\/li>\n<li><strong>CIMENTACI\u00d3: <\/strong>Base estructural d&#8217;una edificaci\u00f3 que transmet les c\u00e0rregues i forces cap al terreny.<\/li>\n<li><strong>CLAUSTRE: <\/strong>Pati envoltat de galeries en els seus quatre costats.<\/li>\n<li><strong>COBERTA: <\/strong>Conjunt de materials i formes que componen l\u2019evolvent superior d&#8217;un edifici.<\/li>\n<li><strong>COMPRESSI\u00d3: <\/strong>Conjunt de forces oposades i alineades que tendeixen a disminuir el volum d&#8217;un cos, produint aixafament.<\/li>\n<li><strong>CONCRET: <\/strong>Material de construcci\u00f3 compost de ciment i agregats petris i minerals, conegut per la seva resist\u00e8ncia, durabilitat i mal\u00b7leabilitat.<\/li>\n<li><strong>CONDUCTE: <\/strong>Element allargat i buit amb perfil geom\u00e8tric, utilitzat per canalitzar s\u00f2lids, l\u00edquids o gasos.<\/li>\n<li><strong>CONFORT: <\/strong>Sensaci\u00f3 de benestar f\u00edsic i mental proporcionada pel disseny i les condicions d&#8217;un espai arquitect\u00f2nic.<\/li>\n<li><strong>C\u00daPULA: <\/strong>Volta amb forma de mitja esfera utilitzada com a coberta.<\/li>\n<li><strong>DAU: <\/strong>Element que pot referir-se a dos conceptes: (1) la part mitjana d&#8217;un pedestal, diferent de la seva base o cornisa; (2) la base de la cimentaci\u00f3 d&#8217;un edifici, coneguda tamb\u00e9 com a sabata, que rep les c\u00e0rregues de l&#8217;edificaci\u00f3 i les transfereix al terreny.<\/li>\n<li><strong>DEMOLICI\u00d3: <\/strong>Proc\u00e9s de destrucci\u00f3 d&#8217;estructures habitables.<\/li>\n<li><strong>DESCANS: <\/strong>Superf\u00edcie en una escala o rampa que permet al transe\u00fcnt aturar-se i descansar, utilitzada especialment en trams llargs, sovint a meitat o en ter\u00e7os del trajecte.<\/li>\n<li><strong>DESNIVELL: <\/strong>Difer\u00e8ncia d&#8217;altura entre dos o m\u00e9s punts d&#8217;una superf\u00edcie.<\/li>\n<li><strong>DETALL CONSTRUCTIU:<\/strong> Dibuixos t\u00e8cnics que especifiquen materials, components i sistemes necessaris per a la construcci\u00f3 d&#8217;un projecte arquitect\u00f2nic.<\/li>\n<li><strong>DIAGONAL: <\/strong>L\u00ednia o eix que no es troba en els angles de 0\u00b0, 90\u00b0, 180\u00b0 o 270\u00b0 respecte a un pla de refer\u00e8ncia.<\/li>\n<li><strong>DISSENY: <\/strong>Proc\u00e9s creatiu i intel\u00b7lectual que determina els aspectes funcionals, est\u00e8tics, econ\u00f2mics i estructurals d&#8217;un objecte arquitect\u00f2nic.<\/li>\n<li><strong>DISPOSICI\u00d3: <\/strong>Organitzaci\u00f3 i distribuci\u00f3 d&#8217;espais i elements en un objecte arquitect\u00f2nic per garantir la seva funcionalitat segons el seu \u00fas.<\/li>\n<li><strong>DISTRIBUCI\u00d3: <\/strong>Projecci\u00f3 i disposici\u00f3 dels espais i elements en un projecte arquitect\u00f2nic, assegurant la seva funcionalitat segons l&#8217;\u00fas previst.<\/li>\n<li><strong>DOGAL: <\/strong>Pe\u00e7a amb forma de falca utilitzada per conformar un sistema estructural modular, com un arc o volta.<\/li>\n<li><strong>DORMITORI: <\/strong>Pe\u00e7a de fusta que suporta altres peces m\u00e9s petites, distribuint les c\u00e0rregues de manera uniforme.<\/li>\n<li><strong>DRENATGE: <\/strong>Sistema dissenyat per recollir, transportar i, a vegades, eliminar residus l\u00edquids provinents d&#8217;una edificaci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>D\u00daPLEX: <\/strong>Tipus d&#8217;habitatge, generalment un apartament, que es desenvolupa en dos nivells, encara que tradicionalment seria d&#8217;un sol nivell.<\/li>\n<li><strong>ESPECEJAMENT: <\/strong>Descripci\u00f3 que detalla la correcta col\u00b7locaci\u00f3 de les peces que conformen un conjunt.<\/li>\n<li><strong>LLINDA: <\/strong>Element horitzontal que actua com a rematada i suport en buits, com portes o finestres, evitant el seu col\u00b7lapse.<\/li>\n<li><strong>MITGERA: <\/strong>Mur confrontant amb edificacions ve\u00efnes que, per normativa, no pot tenir obertures.<\/li>\n<li><strong>TALL: <\/strong>Forces oposades i desalineades que actuen sobre un element, com les fulles d&#8217;unes tisores.<\/li>\n<li><strong>TANCAMENT: <\/strong>Element utilitzat per delimitar i a\u00efllar un espai.<\/li>\n<li><strong>XAMFR\u00c0: <\/strong>Tall o rebaix d&#8217;una aresta o cantonada d&#8217;un element arquitect\u00f2nic, utilitzat per evitar talls perillosos o prevenir fissures en el material.<\/li>\n<li><strong>ZENITAL: <\/strong>Relatiu al zenit o a la part superior d&#8217;un espai. Per exemple, la llum zenital prov\u00e9 de la part superior d&#8217;un edifici.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquesta llista \u00e9s alfab\u00e8tica, per\u00f2 perqu\u00e8 sigui \u00fatil ho \u00e9s dels termes en castell\u00e0, reviseu l\u2019opci\u00f3 de la nostra web i podreu revisar amb comoditat.<\/strong><\/p>\n<h3><strong>REFER\u00c8NCIES I ENLLA\u00c7OS PER COMPLETAR EL GLOSSARI DE <\/strong><strong>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA<\/strong><\/h3>\n<ol>\n<li><strong>Diccionari T\u00e8cnic de la Construcci\u00f3 de Juan Antonio de la Villa i Francisco J. Gil.<\/strong> Aquest diccionari \u00e9s una excel\u00b7lent font per obtenir definicions t\u00e8cniques precises i \u00e0mplies de termes utilitzats en l&#8217;arquitectura i la construcci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>Real Academia Espa\u00f1ola (RAE):<\/strong> Al lloc web de la RAE ([https:\/\/rae.es](https:\/\/rae.es)), podeu trobar definicions oficials i actualitzades de molts dels termes usats en arquitectura, com &#8220;cimentaci\u00f3n&#8221;, &#8220;dintel&#8221; o &#8220;demolici\u00f3n&#8221;. \u00c9s una font fiable per a l&#8217;\u00fas correcte del llenguatge t\u00e8cnic.<\/li>\n<li><strong>Normes i Codis de Construcci\u00f3 Internacionals:<\/strong> Moltes vegades, els termes arquitect\u00f2nics estan directament relacionats amb normatives i codis de construcci\u00f3. Les publicacions de l&#8217;Organitzaci\u00f3 Internacional de Normalitzaci\u00f3 (ISO) ([https:\/\/www.iso.org](https:\/\/www.iso.org)) ofereixen directrius que poden proporcionar context addicional per entendre l&#8217;aplicaci\u00f3 de certs conceptes.<\/li>\n<li><strong>Arquitectura i Disseny a la Xarxa:<\/strong> Llocs web com ArchDaily ([https:\/\/www.archdaily.com](https:\/\/www.archdaily.com)) i Dezeen ([https:\/\/www.dezeen.com](https:\/\/www.dezeen.com)) ofereixen articles, projectes i publicacions sobre termes espec\u00edfics de l&#8217;arquitectura moderna, explicant com s&#8217;apliquen en el disseny contemporani.<\/li>\n<\/ol>\n<h3><strong>APUNTS HIST\u00d2RICS SOBRE ALGUNS <\/strong><strong>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA<\/strong><strong>:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>C\u00fapula:<\/strong> La c\u00fapula ha estat un dels elements arquitect\u00f2nics m\u00e9s destacats de l&#8217;antiguitat. El seu \u00fas m\u00e9s fam\u00f3s \u00e9s al Pante\u00f3 de Roma, que data del 125 dC i \u00e9s un exemple excel\u00b7lent de l&#8217;enginyeria romana. La c\u00fapula, inicialment de formig\u00f3, va ser dissenyada per permetre una estructura sense columnes, cosa que oferia un espai interior ampli i lliure d&#8217;obstacles.<\/li>\n<li><strong>Cimentaci\u00f3<\/strong>: Hist\u00f2ricament, els fonaments han variat considerablement segons el context geogr\u00e0fic i el material disponible. A l&#8217;antiga Gr\u00e8cia i Roma, els fonaments eren de pedra i ma\u00e7oneria, i s&#8217;utilitzaven sistemes com les cavitats o s\u00f2cols elevats per evitar la humitat del s\u00f2l. Amb l&#8217;arribada del formig\u00f3 al segle XIX, els fonaments es van modernitzar, amb noves t\u00e8cniques de perforaci\u00f3 i drenatge.<\/li>\n<li><strong>Gelosia:<\/strong> En l&#8217;arquitectura isl\u00e0mica, les gelosies, conegudes com a mashrabiyas, eren estructures de fusta decorativa dissenyades no nom\u00e9s per proporcionar privacitat i ombra, sin\u00f3 tamb\u00e9 per permetre la circulaci\u00f3 de l&#8217;aire, protegint els habitants de la calor. Aquestes estructures eren comunes en cases tradicionals a pa\u00efsos de l&#8217;Orient Mitj\u00e0 i el nord d&#8217;\u00c0frica.<\/li>\n<li><strong>Llinda:<\/strong> L&#8217;\u00fas de llindes com a element de suport horitzontal en vans es remunta a les primeres civilitzacions. A l&#8217;antiga Mesopot\u00e0mia i Egipte, es van utilitzar blocs de pedra o fusta com a llindes per suportar les c\u00e0rregues de les parets superiors. No obstant aix\u00f2, la llinda romana, particularment en els arcs i les voltes, va marcar un aven\u00e7 significatiu en l&#8217;arquitectura, cosa que permet la construcci\u00f3 de grans estructures com ponts i temples.<\/li>\n<li><strong>D\u00faplex:<\/strong> Tot i que el concepte d&#8217;habitatges en dos nivells ha existit des de temps antics (per exemple, els habitatges en pisos a Roma o a l&#8217;antiga Gr\u00e8cia), el terme &#8220;d\u00faplex&#8221; com a tal es va comen\u00e7ar a utilitzar al segle XIX a les ciutats industrials d&#8217;Europa i els Estats Units, on el creixement urb\u00e0 demandava una optimitzaci\u00f3 de l&#8217;espai. En l&#8217;actualitat, els d\u00faplexs s\u00f3n populars en \u00e0rees urbanes, especialment a les grans ciutats.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>FONTS HIST\u00d2RIQUES <\/strong><strong>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA<\/strong><strong>:<\/strong><\/h3>\n<p>Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura de Spiro Kostof: Aquest llibre ofereix una visi\u00f3 profunda de l&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;arquitectura, amb detalls sobre t\u00e8cniques constructives i l&#8217;\u00fas de materials en diverses cultures i \u00e8poques.<\/p>\n<p>Arquitectura de l&#8217;Antiguitat de David Macaulay: Una obra visualment rica que explica com es constru\u00efen les estructures antigues, des de temples fins a amfiteatres, proporcionant una visi\u00f3 sobre l&#8217;\u00fas d&#8217;elements arquitect\u00f2nics com la llinda, la columna i la c\u00fapula.<\/p>\n<p>L&#8217;Arquitectura Moderna de Kenneth Frampton: Aquest llibre explora com els aven\u00e7os en materials i t\u00e8cniques, des de la Revoluci\u00f3 Industrial fins al segle XX, han transformat l&#8217;arquitectura, incloent-hi l&#8217;\u00fas d&#8217;elements com les cobertes i els fonaments en l&#8217;arquitectura moderna.<\/p>\n<h3><strong>ALTRES RECURSOS ADDICIONALS PER COMPLETAR EL GLOSSARI DE <\/strong><strong>TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA<\/strong><strong>:<\/strong><\/h3>\n<p>Museus i col\u00b7leccions d&#8217;arquitectura: Molts museus d&#8217;arquitectura ofereixen arxius i recursos en l\u00ednia sobre els elements hist\u00f2rics de la construcci\u00f3.<\/p>\n<p>Revistes d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura: Moltes revistes acad\u00e8miques ofereixen estudis detallats sobre cadascun d&#8217;aquests termes, amb exemples de projectes hist\u00f2rics.<\/p>\n<p><strong>RECORDA CONSULTAR AMB UN PROFESSIONAL PER OBTENIR ASSESSORAMENT SOBRE LA MILLOR SOLUCI\u00d3 PER AL PROJECTE ESPEC\u00cdFIC.<\/strong><\/p>\n<h3><a href=\"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/contactar\/\"><strong>CONTACTE I M\u00c9S INFORMACI\u00d3.<\/strong><\/a><\/h3>\n<p>www.plb.cat<\/p>\n<p>info@plb.cat<\/p>\n<p>Tel\u00e8fon: 933 037 443<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>TERMES T\u00c8CNICS D\u2019ARQUITECTURA (De la C a la D). El llenguatge \u00e9s una de les nostres principals eines<\/p>\n","protected":false},"author":93,"featured_media":36661,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-36688","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36688","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/93"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36688"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36688\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36762,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36688\/revisions\/36762"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}