{"id":36628,"date":"2025-07-09T13:56:25","date_gmt":"2025-07-09T11:56:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.plb.cat\/noticies\/tecnic-de-termes-darquitectura-de-la-a-la-b\/"},"modified":"2025-07-09T13:59:29","modified_gmt":"2025-07-09T11:59:29","slug":"termes-tecnics-darquitectura-de-la-a-la-b","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/noticies\/termes-tecnics-darquitectura-de-la-a-la-b\/","title":{"rendered":"TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA\u00a0 (De l&#8217;A a la B)"},"content":{"rendered":"<h2>GLOSSARI ESSENCIAL DE TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA\u00a0 (De l&#8217;A a la B)<\/h2>\n<p>El llenguatge \u00e9s una de les nostres principals eines, i un llenguatge en com\u00fa sens dubte facilitar\u00e0 el desenvolupament del teu projecte.<\/p>\n<p>Comptar amb un glossari prec\u00eds i ben estructurat \u00e9s essencial per a la creaci\u00f3 de projectes arquitect\u00f2nics exitosos. Aquest tipus d&#8217;eines no nom\u00e9s optimitzen la comunicaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 permeten un desenvolupament clar i organitzat en totes les etapes del projecte.<\/p>\n<h3><strong>LA IMPORT\u00c0NCIA DELS GLOSSARIS EN ARQUITECTURA<\/strong><\/h3>\n<p>En l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;arquitectura i la construcci\u00f3, comptar amb un vocabulari t\u00e8cnic prec\u00eds i uniforme \u00e9s essencial per garantir la claredat i l&#8217;efectivitat en la comunicaci\u00f3 entre professionals, clients i prove\u00efdors. Els glossaris, en recopilar termes clau i les seves definicions, no nom\u00e9s faciliten la comprensi\u00f3 m\u00fatua, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueixen a la qualitat dels projectes en evitar ambig\u00fcitats i malentesos. A m\u00e9s, un vocabulari t\u00e8cnic ben manejat enriqueix la redacci\u00f3 d&#8217;informes, mem\u00f2ries descriptives i documents t\u00e8cnics, permetent una descripci\u00f3 m\u00e9s detallada i professional dels elements involucrats en el disseny i l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;edificacions.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, es presenta un glossari t\u00e8cnic de termes arquitect\u00f2nics ordenat alfab\u00e8ticament:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>ABUJARDAR: <\/strong>Proc\u00e9s que consisteix a texturitzar o escairar superf\u00edcies arquitect\u00f2niques utilitzant una eina anomenada busharda (o escoda en alguns contextos).<\/li>\n<li><strong>ACABATS: <\/strong>Materials de revestiment final aplicats sobre l&#8217;obra bruta o obra de paleta, tamb\u00e9 coneguts com a obra blanca.<\/li>\n<li><strong>ADOB: <\/strong>Massa de fang i argila modelada en forma de bloc, assecada al sol i, en ocasions, refor\u00e7ada amb fibres vegetals.<\/li>\n<li><strong>ADOQU\u00cd: <\/strong>Pedra o bloc d&#8217;argila cuita, formig\u00f3 modelat o llaurat en diverses formes (rectangular, hexagonal, etc.), usat principalment en empedrats i camins.<\/li>\n<li><strong>AIGUA (COBERTA): <\/strong>Porci\u00f3 de la coberta d&#8217;una edificaci\u00f3 dissenyada per dirigir l&#8217;aigua de pluja en una sola direcci\u00f3. Sovint s&#8217;usa el terme pendent.<\/li>\n<li><strong>ALBA\u00d1IL (Paleta): <\/strong>Professional especialitzat en l&#8217;execuci\u00f3 de tasques relacionades amb materials minerals com ciment, sorra, ma\u00f3, pedres i formig\u00f3. Paleta \u00e9s un terme m\u00e9s com\u00fa a Catalunya.<\/li>\n<li><strong>ALDAIA: <\/strong>Tancadura mec\u00e0nica per a portes o porticons, fabricada generalment en acer o fusta.<\/li>\n<li><strong>VOLAD\u00cdS (R\u00e0fecs): <\/strong>Part sobresortint de la coberta d&#8217;una edificaci\u00f3 que es projecta m\u00e9s enll\u00e0 dels murs o fa\u00e7anes. R\u00e0fec \u00e9s el terme m\u00e9s habitual.<\/li>\n<li><strong>DAVANTAL (Ampit): <\/strong>Element sobresortint a les fa\u00e7anes, ubicat sobre o sota portes i finestres, dissenyat per evitar l&#8217;entrada d&#8217;aigua de pluja. Ampit \u00e9s el terme m\u00e9s prec\u00eds per a la part inferior.<\/li>\n<li><strong>ALJUB: <\/strong>Dip\u00f2sit subterrani destinat a emmagatzemar aigua potable, especialment aigua de pluja.<\/li>\n<li><strong>MERLET (Cremallera): <\/strong>Sortints successius als murs perimetrals, comunament associats a les fortificacions medievals. Cremallera s&#8217;usa a vegades per la forma que recorda.<\/li>\n<li><strong>AL\u00c7AT: <\/strong>Representaci\u00f3 gr\u00e0fica d&#8217;una vista vertical d&#8217;un edifici, com una de les seves fa\u00e7anes o un tall intern.<\/li>\n<li><strong>AMARRATGE (Lligam): <\/strong>Element constructiu que connecta funcionalment components estructurals, evitant que treballin de manera independent. Lligam \u00e9s m\u00e9s general.<\/li>\n<li><strong>ANTEPIT: <\/strong>Element de tancament de baixa altura (menor a 1.5 metres), com murs sota finestres o baranes massisses.<\/li>\n<li><strong>ANTROPOMETRIA: <\/strong>Estudi de les proporcions humanes aplicat al disseny d&#8217;elements arquitect\u00f2nics o edificacions.<\/li>\n<li><strong>SUPORT (Suport): <\/strong>Element que transmet c\u00e0rregues o forces d&#8217;una estructura a un altre element estructural o al terreny.<\/li>\n<li><strong>BOTARELL: <\/strong>Arc estructural exterior que transfereix l&#8217;empenta d&#8217;una estructura cap a un contrafort, caracter\u00edstic de l&#8217;arquitectura g\u00f2tica.<\/li>\n<li><strong>ARC: <\/strong>Element estructural de directriu corbada o poligonal, utilitzat tant amb finalitats estructurals com decoratives<strong>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>ARCADES (Arcada): <\/strong>S\u00e8rie cont\u00ednua d&#8217;arcs en una edificaci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>ARQUITECTE: <\/strong>Professional encarregat de dur a terme tasques d&#8217;arquitectura.<\/li>\n<li><strong>ARQUITECTURA: <\/strong>Disciplina t\u00e8cnica, art\u00edstica i cient\u00edfica dedicada a concebre, dissenyar i construir espais habitables, aix\u00ed com els conceptes que regeixen aquestes activitats.<\/li>\n<li><strong>ARQUITRAU: <\/strong>Biga principal que remata una columnata, utilitzada com a llinda o element d&#8217;amarratge entre columnes.<\/li>\n<li><strong>ARMADURA: <\/strong>Estructura composta per elements entrella\u00e7ats, generalment de fusta o acer, que atorguen rigidesa a una edificaci\u00f3 o a parts d&#8217;ella.<\/li>\n<li><strong>GOLFES (\u00c0tic): <\/strong>Espai habitable situat directament sota la teulada, caracteritzat per la seva baixa altura. Golfes \u00e9s el terme m\u00e9s com\u00fa.<\/li>\n<li>ATRI: Pati descobert envoltat de p\u00f2rtics.<\/li>\n<li><strong>TERRAT (Terrassa): <\/strong>Part superior i plana d&#8217;un edifici, aprofitada com a espai habitable. Terrassa \u00e9s el terme m\u00e9s habitual si \u00e9s accessible.<\/li>\n<li><strong>BALUSTRE: <\/strong>Element vertical que es troba entre els pals d&#8217;una barana, funcionant com a tancament d&#8217;aquesta. La successi\u00f3 de diversos balustres forma una balustrada.<\/li>\n<li><strong>BALAUSTRADA: <\/strong>Conjunt o successi\u00f3 de balustres que conformen el tancament d&#8217;una barana.<\/li>\n<li><strong>BAMB\u00da: <\/strong>Planta de la fam\u00edlia de les gram\u00ednies, amb m\u00e9s de 1200 esp\u00e8cies, de les quals algunes s\u00f3n utilitzades en construcci\u00f3 per les seves propietats mec\u00e0niques, est\u00e8tica i r\u00e0pid creixement.<\/li>\n<li><strong>RAJOLA (Baldosa): <\/strong>Pe\u00e7a plana de poc gruix, fabricada amb minerals cuits i additius qu\u00edmics. La seva mida \u00e9s m\u00e9s gran que la d&#8217;una rajola petita (rajol\u00edn).<\/li>\n<li><strong>RAJOLIN (Baldos\u00edn): <\/strong>Variant de la rajola, de menor mida.<\/li>\n<li><strong>BARANA: <\/strong>Estructura composta per un passam\u00e0 i balustres, utilitzada com a tancament i suport en escales, balcons o altres zones transitables.<\/li>\n<li><strong>PASSAM\u00c0: <\/strong>Element horitzontal que serveix com a suport per als balustres i de suport per als transe\u00fcnts.<\/li>\n<li><strong>BARANDILLA: <\/strong>Un altre terme per referir-se a una barana.<\/li>\n<li><strong>BISELL: <\/strong>Tall llis realitzat en diferents angles, utilitzat com a remat en elements arquitect\u00f2nics.<\/li>\n<li><strong>BISELL (Bocel): <\/strong>Motllura de remat de forma convexa, semicircular o el\u00b7l\u00edptica, utilitzada per suavitzar vores i prevenir-ne el desgast o accidents. En catal\u00e0, bocel es refereix m\u00e9s a la motllura convexa.<\/li>\n<li><strong>ESB\u00d3S (Boceto): <\/strong>Esquema preliminar o esborrany d&#8217;un projecte art\u00edstic o creatiu.<\/li>\n<li><strong>CABANA (Boh\u00edo): <\/strong>Cabana d&#8217;origen prehisp\u00e0nic, constru\u00efda amb materials naturals com fusta, palla o terra, generalment de forma circular i tancada.<\/li>\n<li><strong>VOLTA (B\u00f3veda): <\/strong>Estructura amb forma d&#8217;arc extru\u00eft, utilitzada per connectar dos punts de suport o extrems.<\/li>\n<li><strong>MANSARDA (Golfes amb finestra): <\/strong>Espai ubicat sota la teulada d&#8217;un edifici, amb un pendent inclinat i caracteritzat per la pres\u00e8ncia d&#8217;una finestra que sobresurt de la teulada.<\/li>\n<li><strong>BUNGALOW: <\/strong>Petita vivenda d&#8217;una sola planta, generalment utilitzada com a allotjament de vacances.<\/li>\n<li><strong>BUJARDA: <\/strong>Martell amb una superf\u00edcie coberta de dents o protuber\u00e0ncies, emprat per a texturitzar o escantonar acabats arquitect\u00f2nics. Tamb\u00e9 es pot anomenar escoda o escarpa.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquesta llista \u00e9s alfab\u00e8tica, per\u00f2 perqu\u00e8 sigui \u00fatil ho \u00e9s dels termes en castell\u00e0, reviseu l\u2019opci\u00f3 de la nostra web i podreu revisar amb comoditat.<\/strong><\/p>\n<h3><strong>REFER\u00c8NCIES I ENLLA\u00c7OS:<\/strong><\/h3>\n<h3><strong>REVISTES I PUBLICACIONS ESPECIALITZADES EN TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>Revista d&#8217;Arquitectura i Urbanisme (RAU): <\/strong>Publica articles sobre arquitectura contempor\u00e0nia, hist\u00f2ria i noves tend\u00e8ncies.<\/li>\n<li><strong>Arquitectura i Disseny: <\/strong>Un portal que inclou informaci\u00f3 t\u00e8cnica i visual sobre diferents elements arquitect\u00f2nics i tend\u00e8ncies.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>LLOCS WEB EDUCATIUS TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>ArchDaily: <\/strong>Portal que ofereix articles, projectes i definicions clau sobre arquitectura moderna i hist\u00f2rica.\n<ul>\n<li><strong>Enlla\u00e7: <\/strong>https:\/\/www.archdaily.com<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong>The Construction Specifications Institute (CSI): <\/strong>Ofereix una extensa base de dades de terminologia t\u00e8cnica relacionada amb la construcci\u00f3 i l&#8217;arquitectura.\n<ul>\n<li><strong>Enlla\u00e7: <\/strong>https:\/\/www.csiresources.org<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>LLIBRES I PUBLICACIONS ACAD\u00c8MIQUES:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>Diccionari d&#8217;Arquitectura de Juan O\u2019Gorman: <\/strong>Una obra cl\u00e0ssica que explica termes clau de l&#8217;arquitectura i la seva evoluci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura de Sir Banister Fletcher: <\/strong>Un llibre amb un enfocament hist\u00f2ric que descriu l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;estils arquitect\u00f2nics.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>ENLLA\u00c7OS HIST\u00d2RICS:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura Antiga: <\/strong>Ofereix informaci\u00f3 sobre com els elements arquitect\u00f2nics tradicionals, com les columnes, els arcs i les voltes, van ser utilitzats a l&#8217;antiga Gr\u00e8cia i Roma.<\/li>\n<li><strong>Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura Medieval: <\/strong>Un recurs \u00fatil per comprendre l&#8217;\u00fas d&#8217;elements com l&#8217;arcbotant, les merlets i les arcades a les fortificacions medievals.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>APUNTS HIST\u00d2RICS:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li><strong>\u201cAbujardar\u201d (Escodar\/Escarpar): <\/strong>L&#8217;\u00fas de l&#8217;escoda per a texturitzar superf\u00edcies es remunta a l&#8217;Edat Mitjana, quan s&#8217;utilitzava en la construcci\u00f3 de murs de pedra en castells i fortaleses, ajudant a assegurar-ne la durabilitat i resist\u00e8ncia.<\/li>\n<li><strong>\u201cAdobe\u201d: <\/strong>La t\u00e8cnica de construcci\u00f3 amb adob \u00e9s una de les m\u00e9s antigues del m\u00f3n, origin\u00e0ria de les primeres civilitzacions agr\u00edcoles de Mesopot\u00e0mia, Egipte i Am\u00e8rica Prehisp\u00e0nica. L&#8217;adob encara s&#8217;utilitza en moltes regions rurals a causa del seu baix cost i propietats t\u00e8rmiques.<\/li>\n<li><strong>\u201cAdoqu\u00edn\u201d<\/strong>: Originaris de l&#8217;\u00e8poca romana, les llambordes van ser \u00e0mpliament utilitzades en el paviment de camins i ciutats, particularment a Roma, on eren fonamentals per a la infraestructura urbana. Avui dia, el seu \u00fas continua en carrers hist\u00f2rics i projectes de restauraci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>\u201cArcbotant\u201d: <\/strong>Introdu\u00eft en l&#8217;arquitectura g\u00f2tica, l&#8217;arcbotant permet la construcci\u00f3 de parets m\u00e9s primes i altes en transferir el pes de l&#8217;estructura cap a un contrafort exterior, cosa que facilita la inclusi\u00f3 de grans vitralls. La catedral de Notre-Dame a Par\u00eds \u00e9s un exemple fam\u00f3s d&#8217;aquest tipus d&#8217;estructura.<\/li>\n<li><strong>Volta: <\/strong>La volta t\u00e9 les seves arrels en les antigues civilitzacions eg\u00edpcia i romana. S&#8217;utilitzava en la construcci\u00f3 de sostres i passatges. En l&#8217;arquitectura medieval, les voltes d&#8217;ogiva es van perfeccionar, convertint-se en un dels principals elements estructurals de les esgl\u00e9sies g\u00f2tiques.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Altres recursos addicionals per completar el glossari:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Museus i col\u00b7leccions d&#8217;arquitectura:<\/strong> Molts museus d&#8217;arquitectura ofereixen arxius i recursos en l\u00ednia sobre els elements hist\u00f2rics de la construcci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>Revistes d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura:<\/strong> Moltes revistes acad\u00e8miques ofereixen estudis detallats sobre cadascun d&#8217;aquests termes, amb exemples de projectes hist\u00f2rics.<\/li>\n<\/ul>\n<ol start=\"3\">\n<li>\n<h3><strong> LLIBRES I PUBLICACIONS ACAD\u00c8MIQUES TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<\/li>\n<\/ol>\n<ul>\n<li><strong>Diccionario de Arquitectura de Juan O\u2019Gorman:<\/strong> Una obra cl\u00e0ssica que explica termes clau de l&#8217;arquitectura i la seva evoluci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>Historia de la Arquitectura de Sir Banister Fletcher:<\/strong> Un llibre amb un enfocament hist\u00f2ric que descriu l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;estils arquitect\u00f2nics.<\/li>\n<\/ul>\n<ol start=\"4\">\n<li>\n<h3><strong> ENLLA\u00c7OS HIST\u00d2RICS:<\/strong><\/h3>\n<\/li>\n<\/ol>\n<ul>\n<li><strong>Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura Antiga:<\/strong> Ofereix informaci\u00f3 sobre com els elements arquitect\u00f2nics tradicionals, com les columnes, els arcs i les voltes, van ser utilitzats a l&#8217;antiga Gr\u00e8cia i Roma.<\/li>\n<li><strong>Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura Medieval:<\/strong> Un recurs \u00fatil per comprendre l&#8217;\u00fas d&#8217;elements com l&#8217;arcbotant, les merlets i les arcades a les fortificacions medievals.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>APUNTS HIST\u00d2RICS TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<ol>\n<li><strong>Abujardat:<\/strong> L&#8217;\u00fas de la buixarda per a texturitzar superf\u00edcies es remunta a l&#8217;edat mitjana, quan s&#8217;utilitzava en la construcci\u00f3 de murs de pedra en castells i fortaleses, ajudant a assegurar-ne la durabilitat i resist\u00e8ncia.<\/li>\n<li><strong>Adobe:<\/strong> La t\u00e8cnica de construcci\u00f3 amb adob \u00e9s una de les m\u00e9s antigues del m\u00f3n, origin\u00e0ria de les primeres civilitzacions agr\u00edcoles de Mesopot\u00e0mia, Egipte i Am\u00e8rica Prehisp\u00e0nica. L&#8217;adobe encara s&#8217;utilitza en moltes regions rurals a causa del seu baix cost i propietats t\u00e8rmiques.<\/li>\n<li><strong>Llamborda:<\/strong> Origin\u00e0ries de l&#8217;\u00e8poca romana, les llambordes van ser \u00e0mpliament utilitzades en el paviment de camins i ciutats, particularment a Roma, on eren fonamentals per a la infraestructura urbana. Avui dia, el seu \u00fas continua en carrers hist\u00f2rics i projectes de restauraci\u00f3.<\/li>\n<li><strong>Arcbotant:<\/strong> Introdu\u00eft en l&#8217;arquitectura g\u00f2tica, l&#8217;arcbotant permet la construcci\u00f3 de parets m\u00e9s primes i altes en transferir el pes de l&#8217;estructura cap a un contrafort exterior, cosa que facilita la inclusi\u00f3 de grans vitralls. La catedral de Notre-Dame a Par\u00eds \u00e9s un exemple fam\u00f3s d&#8217;aquest tipus d&#8217;estructura.<\/li>\n<li><strong>Volta:<\/strong> La volta t\u00e9 les seves arrels en les antigues civilitzacions eg\u00edpcia i romana. S&#8217;utilitzava en la construcci\u00f3 de sostres i passatges. En l&#8217;arquitectura medieval, les voltes d&#8217;ogiva es van perfeccionar, convertint-se en un dels principals elements estructurals de les esgl\u00e9sies g\u00f2tiques.<\/li>\n<\/ol>\n<h3><strong>ALTRES RECURSOS ADDICIONALS PER A COMPLETAR EL GLOSSARI TERMES T\u00c8CNICS D&#8217;ARQUITECTURA:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li>Museus i col\u00b7leccions d&#8217;arquitectura: Molts museus d&#8217;arquitectura ofereixen arxius i recursos en l\u00ednia sobre els elements hist\u00f2rics de la construcci\u00f3.<\/li>\n<li>Revistes d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura: Moltes revistes acad\u00e8miques ofereixen estudis detallats sobre cadascun d&#8217;aquests termes, amb exemples de projectes hist\u00f2rics.<\/li>\n<\/ul>\n<h3><strong>AMPLIACI\u00d3 AMB M\u00c9S TERMES ARQUITECT\u00d2NICS I LES SEVES TRADUCCIONS AL CATAL\u00c0:<\/strong><\/h3>\n<ul>\n<li>Arc: Arc (cat.)<\/li>\n<li>Columna: Columna (cat.)<\/li>\n<li>C\u00fapula: C\u00fapula (cat.)<\/li>\n<li>Fa\u00e7ana: Fa\u00e7ana (cat.)<\/li>\n<li>Fonament: Fonament (cat.)<\/li>\n<li>Mur: Mur (cat.)<\/li>\n<li>Pilastra: Pilastra (cat.)<\/li>\n<li>Planta (d&#8217;edifici): Planta (cat.)<\/li>\n<li>Sostre: Sostre (cat.)<\/li>\n<li>Vitral: Vitrall (cat.)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>RECORDA CONSULTAR AMB UN PROFESSIONAL PER OBTENIR ASSESSORAMENT SOBRE LA MILLOR SOLUCI\u00d3 PER AL PROJECTE ESPEC\u00cdFIC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<h3><a href=\"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/contactar\/\"><strong>CONTACTE I M\u00c9S INFORMACI\u00d3.<\/strong><\/a><\/h3>\n<p>www.plb.cat<\/p>\n<p>info@plb.cat<\/p>\n<p>Tel\u00e8fon: 933 037 443<\/p>\n<ol>\n<li><a href=\"https:\/\/es.semrush.com\/kb\/925-glossary\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/es.semrush.com\/kb\/925-glossary<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/dualthink.es\/diccionario-seo\/\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/dualthink.es\/diccionario-seo\/<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.dahseo.com\/blog\/glosario-seo\/\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/www.dahseo.com\/blog\/glosario-seo\/<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Glosario_de_arquitectura\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Glosario_de_arquitectura<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/digitalvar.es\/articulos-seo\/guia-vocabulario-seo\/\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/digitalvar.es\/articulos-seo\/guia-vocabulario-seo\/<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/seo.london\/es\/seo-palabras-clave-para-arquitectos\/\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/seo.london\/es\/seo-palabras-clave-para-arquitectos\/<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/mymodernmet.com\/es\/terminos-arquitectonicos\/\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/mymodernmet.com\/es\/terminos-arquitectonicos\/<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/editorialgg.com\/media\/catalog\/product\/9\/7\/9788425227868_inside.pdf\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/editorialgg.com\/media\/catalog\/product\/9\/7\/9788425227868_inside.pdf<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/seocrawl.com\/diccionario-seo\/\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/seocrawl.com\/diccionario-seo\/<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/oa.upm.es\/74638\/1\/Glosario.pdf\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/oa.upm.es\/74638\/1\/Glosario.pdf<\/a><\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Descobreix definicions precises i exemples visuals dels termes t\u00e8cnics d&#8217;arquitectura.<\/p>\n","protected":false},"author":93,"featured_media":36626,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-36628","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36628","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/93"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36628"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36628\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36694,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36628\/revisions\/36694"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36626"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36628"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36628"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.plb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36628"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}