Font: T\u00e8cnica Industrial.<\/p>\n
El biochar o biocarb\u00f3 \u00e9s una subst\u00e0ncia similar al carb\u00f3 vegetal que es produeix mitjan\u00e7ant la descomposici\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica a temperatures altes en abs\u00e8ncia d’oxigen. Per millorar-ne les propietats, s’incorporen additius al s\u00f2l, cosa que potencia la seva capacitat d’absorci\u00f3 d’aigua i retenci\u00f3 d’humitat.<\/p>\n
Aquest material t\u00e9 un paper significatiu en la reducci\u00f3 de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generats per la producci\u00f3 de formig\u00f3 i pl\u00e0stics. Si es transformessin totes les deixalles org\u00e0niques en abocadors en biocarb\u00f3, es podria reduir les emissions mundials de met\u00e0 en un 11%.<\/p>\n
L’addici\u00f3 de biocarb\u00f3 als maons pot disminuir la quantitat de ciment necess\u00e0ria en l’elaboraci\u00f3 de formig\u00f3, cosa que alhora redueix les emissions de CO2. A m\u00e9s, el biocarb\u00f3 es pot barrejar amb pl\u00e0stics per a la fabricaci\u00f3 de maons, contribuint a la reducci\u00f3 de la quantitat de residus pl\u00e0stics.<\/p>\n
El 13 de mar\u00e7 del 2019, investigadors de la Universitat del Pa\u00eds Basc (UPV\/EHU) van anunciar un aven\u00e7 en el desenvolupament de materials utilitzant cel\u00b7lulosa sintetitzada per bacteris en diverses formes. Aquest material combina poliuret\u00e0 i cel\u00b7lulosa, i t\u00e9 propietats de mem\u00f2ria de manera que s’activen en contacte amb l’aigua. Aquest treball s\u201femmarca en l\u201f\u00e0mbit de la pol\u00edtica de recerca i tecnologia. La investigadora Leire Urbina, de la UPV\/EHU, va liderar aquest projecte.<\/p>\n
La cel\u00b7lulosa microbiana \u00e9s un material sostenible que es compon d’una combinaci\u00f3 de llevats, microorganismes i bacteris. Aquest material es fa servir per fabricar estructures en capes i presenta propietats \u00faniques. Entre elles destaca la seva capacitat per formar membranes estructurals, cosa que el fa especialment adequat per a la creaci\u00f3 de r\u00e8tols i fa\u00e7anes d’edificis.<\/p>\n
Un aspecte rellevant de la cel\u00b7lulosa microbiana \u00e9s la seva qualitat de ser biodegradable, cosa que significa que no contribueix a la contaminaci\u00f3 ambiental. A m\u00e9s, el seu proc\u00e9s de producci\u00f3 \u00e9s senzill i econ\u00f2mic, fet que, sumat al seu car\u00e0cter sostenible, en facilita la fabricaci\u00f3 a gran escala.<\/p>\n
Font: Arquitectura Sostenible.<\/p>\n
L’energia consumida pels edificis contribueix un 40% a les emissions globals de carboni. Per abordar aquest desafiament, ha sorgit el concepte de vidre generador denergia o vidre fotovoltaic. Tot i que els sistemes solars i e\u00f2lics s\u00f3n coneguts des de fa temps, la idea de convertir finestres en panells solars s’ha fet realitat.<\/p>\n
El vidre generador d’energia s’assembla al vidre convencional en aparen\u00e7a, per\u00f2 la seva capacitat rau a desviar longituds d’ona invisibles, com les infraroges i els ultraviolats, cap a una c\u00e8l\u00b7lula solar per generar energia. Aix\u00f2 no afecta la transpar\u00e8ncia del vidre ja que la llum visible no \u00e9s absorbida. Aquest enfocament no nom\u00e9s redueix els costos de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 disminueix la contaminaci\u00f3 associada amb els edificis.<\/p>\n
Aquest tipus de vidre no nom\u00e9s s’empra en fa\u00e7anes i sostres, sin\u00f3 tamb\u00e9 en elements complementaris com p\u00e8rgoles, lluernes i fins i tot pisos fotovoltaics.<\/p>\n
Addicionalment, s’ha desenvolupat una versi\u00f3 flexible i sense fils del vidre generador d’energia. Consisteix en l\u00e0mines adhesives que es poden aplicar a finestres preexistents. Aquestes l\u00e0mines s\u00f3n controlables a trav\u00e9s de dispositius m\u00f2bils, permetent regular la quantitat de calor que ingressa. Aix\u00f2 es tradueix en una reducci\u00f3 del consum de calefacci\u00f3 o refrigeraci\u00f3 a l’interior de l’edifici.<\/p>\n
Font: The Wall Street Journal.<\/p>\n
La seda d’aranya \u00e9s coneguda per la seva impressionant resist\u00e8ncia, fins i tot superant la de l’acer. En aquest sentit, els investigadors de la Universitat de Cambridge han aconseguit desenvolupar materials que imiten tant la fortalesa com la capacitat energ\u00e8tica d’aquesta seda ar\u00e0cnida. L’anomenada “seda d’aranya artificial” es construeix a partir d’un hidrogel, una subst\u00e0ncia amb un alt contingut d’aigua (98%). Aquest hidrogel inclou fibres de s\u00edlice i cel\u00b7lulosa, que s’organitzen en fibres resistents en evaporar-se l’aigua.<\/p>\n
Un aspecte clau \u00e9s que \u00e9s possible produir aquesta seda artificial a temperatura ambient, cosa que permet la seva fabricaci\u00f3 a gran escala. De fet, aquesta versi\u00f3 sint\u00e8tica de la seda d’aranya \u00e9s aproximadament 340 vegades m\u00e9s resistent que el formig\u00f3. Aquesta propietat la fa excepcionalment duradora i, per tant, \u00e9s aplicable a una varietat de camps. Per exemple, es pot utilitzar en t\u00e8xtils per absorbir impactes en vehicles o per crear dispositius m\u00e8dics avan\u00e7ats.<\/p>\n
Font: Arquitectura i Empresa.<\/p>\n
Els maons de llana s\u00f3n un innovador producte fabricat en combinar llana i argila, aquesta \u00faltima utilitzada en la producci\u00f3 de maons tradicionals. Aquesta nova tecnologia representa un pas significatiu cap a la construcci\u00f3 sostenible, ja que els maons de llana generen zero emissions de carboni en el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3.<\/p>\n
En contrast, la producci\u00f3 de maons convencionals involucra forns que emeten gasos t\u00f2xics amb altes concentracions de carboni, cosa que t\u00e9 un impacte negatiu en el medi ambient. La creaci\u00f3 de maons de llana, per altra banda, aprofita la combinaci\u00f3 de llana, argila i pol\u00edmers naturals, tots ells materials disponibles de manera natural. Aquesta elecci\u00f3 no nom\u00e9s els fa m\u00e9s sostenibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n m\u00e9s resistents que els maons tradicionals.<\/p>\n
Font: AEPSAL.<\/p>\n
La nanotecnologia aplicada a la construcci\u00f3 es basa en l\u00fas de nanopart\u00edcules per crear materials estructurals altament s\u00f2lids. Aquestes part\u00edcules diminutes tenen la capacitat de reduir la necessitat d’utilitzar materials no renovables en fabricar materials m\u00e9s resistents que ocupen menys espai.<\/p>\n
En el context del formig\u00f3, s’utilitzen diverses nanopart\u00edcules com la nano s\u00edlice, el nano titani, els nanotubs de carboni i l’\u00f2xid de graf\u00e8. Quan es combinen amb el ciment, aquestes nanopart\u00edcules milloren significativament la resist\u00e8ncia a la flexi\u00f3, la tracci\u00f3 i la compressi\u00f3 del formig\u00f3. A m\u00e9s, aquests materials avan\u00e7ats poden potenciar el rendiment de les estructures. Per exemple, la incorporaci\u00f3 de nanotubs de carboni al formig\u00f3 confereix propietats d’autoneteja, cosa que contribueix a prolongar la vida \u00fatil de les estructures.<\/p>\n
Font: OVACEN.<\/p>\n
La cer\u00e0mica magn\u00e8tica \u00e9s una innovaci\u00f3 que es reflecteix en rajoles cer\u00e0miques amb una peculiaritat a la cara posterior: un material ferromagn\u00e8tic. Aquesta caracter\u00edstica permet que les peces s’uneixin de manera magn\u00e8tica, sense necessitat d’utilitzar morter de subjecci\u00f3, sobre una superf\u00edcie amb imant.<\/p>\n
El prop\u00f2sit principal de la cer\u00e0mica magn\u00e8tica rau a optimitzar el proc\u00e9s de col\u00b7locaci\u00f3 de rajoles en enrajolats i paviments. \u00c9s important destacar que aquesta tecnologia no representa risc per a la salut, ja que el camp magn\u00e8tic es restringeix exclusivament al punt d’uni\u00f3 entre el suport i la cer\u00e0mica, sense influir a l’entorn circumdant.<\/p>\n
La incorporaci\u00f3 de cer\u00e0mica magn\u00e8tica comporta una reducci\u00f3 dr\u00e0stica en els temps d’instal\u00b7laci\u00f3. A m\u00e9s, la seva col\u00b7locaci\u00f3 \u00e9s molt senzilla i evita la generaci\u00f3 de pols, brut\u00edcia i altres inconvenients associats a l’\u00fas del morter convencional. Un exemple recent de rajoles magn\u00e8tiques \u00e9s el producte \u201cFAST FIX\u201d desenvolupat per Perona Group.<\/p>\n
Font: ODT.<\/p>\n
Hist\u00f2ricament, la investigaci\u00f3 en ciment i formig\u00f3 s’ha enfocat a millorar les capacitats d’a\u00efllament t\u00e8rmic i la impermeabilitat.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, un enfocament diferent va ser adoptat per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Han desenvolupat un tipus de ciment que cont\u00e9 part\u00edcules de nano carboni de color negre, cosa que ha resultat en la creaci\u00f3 d’un ciment conductor d’electricitat. La capacitat de conduir electrons al ciment permet el seu \u00fas per millorar l’a\u00efllament t\u00e8rmic mitjan\u00e7ant autoescalfament o per emmagatzemar energia, cosa que resulta en estalvis en costos de calefacci\u00f3.<\/p>\n
Font: OVACEN.<\/p>\n
Investigadors de la Universitat de Purdue han desenvolupat una pintura de color extremadament blanc que t\u00e9 la capacitat d’absorbir fins a un 95,5% de la llum. El que \u00e9s notable d’aquesta innovaci\u00f3 \u00e9s que \u00e9s econ\u00f2mica de produir. A m\u00e9s, t\u00e9 la propietat de mantenir fresca qualsevol superf\u00edcie on s’apliqui, arribant a ser fins a 7 graus cent\u00edgrads m\u00e9s freda que el seu entorn, tot aix\u00f2 sense necessitat de consumir energia.<\/p>\n
L’aplicaci\u00f3 d’aquesta pintura en edificis durant els mesos d’estiu podria resultar en una disminuci\u00f3 en la necessitat de refredament interior, cosa que es tradueix en un consum energ\u00e8tic m\u00e9s baix. A m\u00e9s, la reducci\u00f3 de la temperatura proporcionada per aquesta pintura podria contribuir a mitigar l’efecte de l’illa de calor, un problema associat a altes temperatures que afecta les \u00e0rees urbanes.<\/p>\n
Font: ArchDaily.<\/p>\n
En resposta a l’augment de la densitat poblacional i la contaminaci\u00f3 conseg\u00fcent, el sector de la construcci\u00f3 est\u00e0 buscant solucions m\u00e9s sostenibles.<\/p>\n
S’han desenvolupat maons capa\u00e7os d’absorbir la contaminaci\u00f3 i filtrar l’aire de l’exterior abans de subministrar-lo a l’interior dels edificis. Aquests maons compten amb un sistema de filtraci\u00f3 cicl\u00f2nica al nucli, que separa les part\u00edcules pesades de l’aire i les acumula en una tremuja extra\u00efble, similar al funcionament d’un aspirador.<\/p>\n
Aquesta innovadora tecnologia pot ser f\u00e0cilment incorporada als processos constructius actuals. Es basa en un sistema de fa\u00e7ana de doble capa, amb maons especials a la part exterior i a\u00efllament convencional a l’interior. Aquest sistema de filtraci\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 de retenir un 30% de part\u00edcules fines contaminants i el 100% de part\u00edcules m\u00e9s grans com la pols.<\/p>\n
El que \u00e9s destacable d’aquests maons \u00e9s que s\u00f3n econ\u00f2mics en comparaci\u00f3 amb les tecnologies de filtraci\u00f3 mec\u00e0nica, requereixen menys energia i no necessiten m\u00e0 d’obra altament especialitzada per implementar-la.<\/p>\n
<\/p>\n